Continguts

Quin és el misteri de l’existència? Som lliures les persones o hi ha un mapa traçat en origen, allò que anomenem destí? Descobreix-ho amb nosaltres en aquest nou número de la revista.

Amb la trilogia de curtmetratges que ens presenta Pol Merchan a La Panera, aterrem a Berlín, una mena de País de Mai Més, on poder desafiar les categories binàries de gènere. L’exposició podrà visitar-se fins al 26 de maig.

‘Antibiografia’ es tracta d’una exposició itinerant que recorrerà diversos centres artístics durant el 2024. S’ha inaugurat recentment al Mèdol. Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona, on podrà visitar-se a les Golfes de Casa Canals fins al 26 de maig.

El temps transcorregut fins ara ha organitzat les societats en unitats estereotipades, amb la qual cosa la brúixola cognitiva de les persones s’ha desenvolupat segons aquestes. Però qui som realment?

Compromesa a donar a conèixer les estructures de poder i de control de les societats de vigilància, l’artista contemporània Paula Artés utilitza la fotografia com a excusa per accedir a aquests espais i qüestionar-los col·lectivament.

La pornografia és la «representació explícita de caràcter sexual, en format escrit, visual o sonor, que té la finalitat d’excitar sexualment». Es diferencia de l’erotisme pel seu caràcter explícit, que el DIEC defineix com la «inclinació, tendència, a tot allò que suscita l’impuls sexual».

Si ens plantegem especialment els límits de l’art com a límits diferents a la mera expressió d’idees o a la mateixa llibertat de la informació és perquè l’artista ha reclamat, i en bona mesura ha conquerit per a la seva persona, una mena de «dret a la irreverència moral».

El Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona d’enguany posa el focus en la recuperació de la imatge com a recurs per incidir en la memòria col·lectiva, la qual es difon a través del concepte Traces.

El Museu de l’Art Prohibit, a Barcelona, interpel·la la nostra capacitat de tolerància i consciència crítica amb obres d’artistes nacionals i internacionals que en algun moment han estat censurades, prohibides, denunciades o amenaçades per motius polítics, religiosos o socials.

L’artista Zoulikha Bouabdellah creix i es forma a Algèria fins que es trasllada a França l’any 1993. Les seves obres —instal·lacions, vídeos o dibuixos— qüestionen representacions dominants, icones, juxtaposant-les a dinàmiques geopolítiques o conflictes globals.

Procedent del món del rock, va exercir com a músic, bateria i lletrista en diversos grups de la moguda barcelonina des de mitjans dels anys 70 i fins a finals dels 80.

És membre actiu del col·lectiu Edinburgh Collage Collective, amb el qual estableix connexions i col·laboracions amb artistes d’arreu del món.