Per les contrades ponentines hi ha vuit estrelles al cel que revelen la literatura i l’activitat artística de les avantguardes del segle XX a Lleida. L’exposició Guillem Viladot i els creadors de Ponent -instal·lada al Museu de Lleida fins a l’11 de juny- és una gran oportunitat per (re)descobrir-les.
Comença el viatge experiencial i científic d’Hypatia I, la primera expedició encapçalada per dones rumb a l’estació de recerca de Mart -ubicada al desert de Utah als Estats Units.
El festival nacional de referència de la Garrotxa Sismògraf encén la maquinària per tirar endavant una 15a edició del 13 al 16 d’abril que posa el focus en la natura morta, les interespècies, els minerals i els vegetals. L’exposició Mater de Claudi Casanovas obre la programació del festival.
El nou i suggeridor embrió creatiu de la IA combina les últimes tecnologies amb l’enginy, la creativitat i l’atzar, al mateix temps que convida al joc i a l’experimentació artística. En aquest context, neix ‘Digital Impact’, la primera exposició purament digital del país que disposa d’un sentit ple sense dependre d’altres disciplines.
Amb l’objectiu de contribuir al coneixement sobre el planeta vermell, promoure l’exploració de l’espai i fomentar la divulgació científica, especialment entre noies joves, set dones s’establiran a l’estació de recerca de Mart al desert de Utah. La tripulació compta amb una artista en residència, un concepte sorgit del CERN.
Olot és la seu del Sismògraf, el festival que detecta el moviment del cos i del planeta. Enrere ha quedat aquell projecte local que s’emmarcava en el dia de la dansa. En la seva 15a edició, floreix convertit en una autèntica celebració de les arts vives híbrides i contemporànies.
Jordi V. Pou (con)viu amb l’art de la fotografia des de la joventut i en aquesta s’expressa. Ho fa com a mitjà professional, però també d’expressió. Així, en l’art d’aquesta tècnica naixen propostes expositives com ‘Observed(o)’ o ‘Kokovoko’.
Hugo Caselles-Dupré, Pierre Fautrel i Gauthier Vernier (29 anys tots) van fundar Obvious amb l’objectiu de demostrar que la IA pot fer més que fer circular cotxes sense conductor o transformar la fabricació: també pot ser creativa.
Conversem amb ChatGPT-3 per saber quina és la seva opinió sobre la capacitat creativa de la IA i altres qüestions relacionades amb la nostra cultura, i la seva: artificialisme, per oposició a humanisme.
D’ençà que em van informar que existia la possibilitat de conversar amb un xat d’intel·ligència artificial, he joguinejat amb la idea de cercar-li’n els límits… Enceto la conversa amb les recances evidents: “No parlaré mai de coses personals, íntimes, amb un aparell” –em prometo.
La construcció intel·ligència artificial s’encunya per primera vegada per l’informàtic John McCarthy durant la conferència a Darmouth l’any 1956. Considerada l’embrió de la disciplina, unes dècades més tard, la terminologia està de moda i esdevé cabdal en l’argumentari tecnològic. Però, què succeeix en el sector de les arts?
Les arquitectures imaginàries han estat un motiu recurrent de representació a través de la història de l’art. El desenvolupament d’aquestes arquitectures s’ha vist motivat majoritàriament des de dos vessants: la il·lustració d’un passat fantàstic i la concepció d’un futur imaginat.
