Del 23 al 30 de setembre, el Centre d’Art La Panera celebra vint anys de presència artística amb una programació que disposa l’activitat cultural al centre i crida a la participació activa dels amants de l’art i de qualsevol persona que vulgui celebrar aquest vintenni.
La Fundació Privada Hortizons 2050 impulsa a la ciutat de Lleida la 1a edició de Sant Miquel de les Lletres, una programació que posa la literatura al centre de l’activitat cultural del 18 al 24 de setembre.
L’actual situació d’emergència mediambiental i ecològica no pot ser ignorada. L’escalfament global, la pèrdua de la biodiversitat o l’esgotament dels recursos naturals, entre d’altres, són alguns dels símptomes greus que avui criden a una acció immediata per salvar el planeta Terra.
Ens submergim entre les bambolines virtuals de Digital Impact, una exposició virtual instal·lada al Disseny Hub Barcelona que es podrà visitar fins al 27 d’agost.
Hi ha homes que s’han cregut que els nostres vincles íntims amb el patriarcat es resolen vestint-se d’etiquetes feministes: un canvi en l’ús lingüístic del plural, quatre lectures assagístiques i un parell de conceptes clau per a les converses políticament correctes…
Una eclosió d’argumentaris feministes, d’aparença còmica, simpàtica i divertida, impacta amb força en els mitjans de comunicació, i socials, i aconsegueix ablanir les cuirasses més conservadores.
Del Baix Camp al Segrià i de Reus a Lleida. La Patricia, la Saray i la Ma són les tres fundadores i actrius de Les Cícliques, una companyia de teatre de Lleida ciutat que posa la dona al centre a través de l’expressió corporal com a canal de denúncia.
Joan Palomares és compositor, guionista, fotògraf i sociòleg. Va nàixer a València i ha crescut a Bellreguard. ‘Manifest Antiromàntic’ és una electroòpera que reflecteix de manera irònica i reflexiva l’estat neoliberal dictatorial que s’amaga darrere el consum digital.
Josep Vallverdú i Aixalà és autor de més de tres-centes obres i escriptor de diversos gèneres literaris: poeta, dramaturg, traductor… És un privilegi entrevistar-lo pocs dies abans de fer 100 anys i l’any en què el país el commemora de forma oficial pel seu centenari.
El mite que enronda la figura de Lou Andreas-Salomé és gairebé inevitable. Inevitable perquè és irresistible imaginar-se una dona capaç de ficar-se a la butxaca el més granat de la intel·lectualitat europea de la seva època.
La historiadora de l’art Katy Hessel, a la introducció del seu manual ‘Historia del arte sin hombres’, es pregunta: “Soc capaç d’anomenar vint dones artistes de memòria? Deu d’abans del 1950? Alguna d’anterior a 1850?” La resposta és no.
Al segle XIX, Europa va patir una epidèmia de sífilis i la malaltia va afectar persones de múltiples nacionalitats, inclosos nombrosos artistes de diverses disciplines. Aleshores encara es creia i es deia que les dones n’eren la causa principal i les verges la sanaven.
