Continguts

Barcelona es llevava el passat 26 d’octubre amb una nova proposta cultural al cor del barri del Born. El carrer Montcada era testimoni de l’obertura del Moco Museum, un projecte independent que es proposa capgirar el consum artístic i que arriba després de l’èxit obtingut a la Vila Albsberg d’Amsterdam.

En els darrers anys, les comarques gironines han estat testimoni de la migració d’alguns espais de creació, producció i exhibició cultural contemporània de la ciutat al poble. Gestors i creatius han cercat un model de vida alternatiu i sostenible en què l’esdevenir de la vida al poble els permeti generar aquests espais idíl·lics on crear i habitar.

Sovint, quan es parla d’art contemporani a Tarragona es vol fugir tant del passat romà pel qual hom situa la ciutat al mapa, així com de la cultura popular que situa les festivitats de la ciutat al calendari de les festes majors més importants del país. No obstant això, l’herència d’aquest passat i d’aquesta cultura resulta inevitable.

Amb una mirada detinguda i minuciosa sobre el terreny i el territori, l’artista Olga Olivera-Tabeni investiga els estralls del capitalisme a través del temps. Mitjançant formes i formats expositius diversos, analitza i concatena ferides històriques sobre el terreny amb presents i/o futurs alternatius i utòpics.

Nascut a Bòsnia i Hercegovina l’any 1983, Božo Vrećo és un artista multidisciplinari conegut sobretot per la seva faceta com a cantant de Sevdah. Caracteritzat per melodies intenses i emocionals, aquest gènere musical tradicional bosnià és un clam a la llibertat de les dones, però també a la llibertat mateixa.

Marta Grimalt. Creadora sense embuts i incansable cercadora de nous mons audiovisuals, la cineasta mallorquina Marta Grimalt treballa el cinema com a art. Transformant la seva ànima en fotogrames, aconsegueix plasmar en escenes el seu oníric univers personal.

Celebrar el bicentenari del naixement de Fiódor Dostoievski visitant l’exposició que protagonitza a la Casa Rússia de Barcelona (Dostoievski, profeta i contemporani) i una relectura de Crim i càstig és quelcom més que ratificar el Dostoievski ombrívol: és buscar —i encertar a trobar— un Dostoievski lluminós.

DN, Dones Numerades. No sabem cada nom ni en tenim una xifra exacta però entre 25.000 i 50.000 dones de diferents bàndols, orígens i religions van ser violades per l’enemic durant el conflicte dels Balcans (1991- 2001). Aquesta dada tan inexacta oculta una guerra per individu.

En les coves de França on fou descobert l’art de l’edat de pedra a Europa, els arqueòlegs van trobar moltes imatges de talles escultòriques femenines. Aquestes figuretes d’amples malucs, panxes arrodonides i generalment sense rostre foren titllades de Venus o simplement d’estranya pornografia pels primers arqueòlegs.

(In)visibles és una secció que explora els límits, traspassant els marges històrics imposats fins ara: la dona coma figura objecte. Què succeeix quan la figura esdevé subjecte? De mirada contemporània, aquesta secció pretén endinsar-se en les grans obres de la història de l’art per (re)significar-les, subjectivitzar-les; així mateix trencar amb les marques, estigmes d’ahir.

Ens situem al bell mig de Moià en un espai rústic antany víctima de les flames de la Primera Guerra Carlina i que fins fa cinquanta anys aixoplugava porcs. Avui, amb una obertura nova que aporta lluminositat a l’emblanquinada sala gran, sota seculars bigues de fusta i entre parets irregulars que revelen el passat d’aquests baixos.

En aquest segon número volem posar èmfasi en allò que som en sentit col·lectiu i global, en la interrelació col·laborativa que ens permet fer un pas més enllà de l’individual. Volem fer-vos partícips d’allò que per a nosaltres també resulta bàsic i fonamental: crear cooperant.