Continguts

Hi ha homes que s’han cregut que els nostres vincles íntims amb el patriarcat es resolen vestint-se d’etiquetes feministes: un canvi en l’ús lingüístic del plural, quatre lectures assagístiques i un parell de conceptes clau per a les converses políticament correctes…

Una eclosió d’argumentaris feministes, d’aparença còmica, simpàtica i divertida, impacta amb força en els mitjans de comunicació, i socials, i aconsegueix ablanir les cuirasses més conservadores.

La Patricia, la Saray i la Ma són les tres fundadores i actrius de Les Cícliques, una companyia de teatre de Lleida que posa la dona al centre a través de l’expressió corporal com a canal de denúncia.

Joan Palomares és compositor, guionista, fotògraf i sociòleg. Va nàixer a València i ha crescut a Bellreguard. ‘Manifest Antiromàntic’ és una electroòpera que reflecteix de manera irònica i reflexiva l’estat neoliberal dictatorial que s’amaga darrere el consum digital.

Josep Vallverdú i Aixalà és autor de més de tres-centes obres i escriptor de diversos gèneres literaris: poeta, dramaturg, traductor… És un privilegi entrevistar-lo pocs dies abans de fer 100 anys i l’any en què el país el commemora de forma oficial pel seu centenari.

El mite que enronda la figura de Lou Andreas-Salomé és gairebé inevitable. Inevitable perquè és irresistible imaginar-se una dona capaç de ficar-se a la butxaca el més granat de la intel·lectualitat europea de la seva època.

La historiadora de l’art Katy Hessel, a la introducció del seu manual ‘Historia del arte sin hombres’, es pregunta: “Soc capaç d’anomenar vint dones artistes de memòria? Deu d’abans del 1950? Alguna d’anterior a 1850?” La resposta és no.

Al segle XIX, Europa va patir una epidèmia de sífilis i la malaltia va afectar persones de múltiples nacionalitats, inclosos nombrosos artistes de diverses disciplines. Aleshores encara es creia i es deia que les dones n’eren la causa principal i les verges la sanaven.

Sabies que l’autora María Zambrano va ser la primera dona a rebre els Premis Príncep d’Astúries i Cervantes? Has sentit mai a parlar de la revista Mujeres Libres, que s’edità a Barcelona entre 1936 i 1938?

Molt temps ignorada en vida, Alice Neel (1900-1984) s’imposa avui com una figura major de la pintura americana, coneguda i aplaudida per l’agudesa dels seus retrats de la societat novaiorquesa.

La 9a edició del festival Embarrat es dedica a l’art com a agulló de la reflexió crítica sobre els perjudicis que les societats inferim a la Mare Terra, la més fèrtil: mare de totes les mares.

La nostra memòria col·lectiva és subterfugi de les lluites del passat, però també és precursora d’un modus operandi que avui ens confronta. Mai ningú no hauria d’haver dictat sentència, mai ningú no s’hauria d’haver sotmès: “els homes són forts”, “les dones són dèbils”…