Continguts

Hi ha homes que s’han cregut que els nostres vincles íntims amb el patriarcat es resolen vestint-se d’etiquetes feministes: un canvi en l’ús lingüístic del plural, quatre lectures assagístiques i un parell de conceptes clau.

Una eclosió d’argumentaris feministes, d’aparença còmica, simpàtica i divertida, impacta amb força en els mitjans de comunicació, i socials, i aconsegueix ablanir les cuirasses més conservadores.

La Patricia, la Saray i la Ma són les tres fundadores i actrius de Les Cícliques, una companyia de teatre de Lleida que posa la dona al centre a través de l’expressió corporal com a canal de denúncia.

En paraules de l’autor, ‘Manifest Antiromàntic’ és una electroòpera que reflecteix de manera irònica i reflexiva l’estat neoliberal dictatorial que s’amaga darrere el consum digital.

És un privilegi entrevistar-lo pocs dies abans de fer 100 anys. Josep Vallverdú i Aixalà és autor de més de tres-centes obres i escriptor de diversos gèneres literaris.

El mite que enronda la figura de Lou Andreas-Salomé és gairebé inevitable. És irresistible imaginar-se una dona ficar-se a la butxaca la intel·lectualitat europea.

La historiadora de l’art Katy Hessel, a la introducció del seu manual ‘Historia del arte sin hombres’, es pregunta: “Soc capaç d’anomenar vint dones artistes de memòria? Deu d’abans del 1950? Alguna d’anterior a 1850?”

Al segle XIX, Europa va patir una epidèmia de sífilis. Aleshores encara es creia i es deia que les dones n’eren la causa principal i les verges la sanaven.

Coneixes les autores María Zambrano i María Teresa León o l’obra, excepcional i escassa, de Marga Gil Roësset? Has sentit mai a parlar de la revista Mujeres Libres?

Molt temps ignorada en vida, Alice Neel (1900-1984) s’imposa avui com una figura major de la pintura americana, coneguda i aplaudida per l’agudesa dels seus retrats de la societat novaiorquesa.

La 9a edició del festival Embarrat es dedica a l’art com a agulló de la reflexió crítica sobre els perjudicis que les societats inferim a la Mare Terra, la més fèrtil: mare de totes les mares.

La nostra memòria col·lectiva és subterfugi de les lluites i experiències del passat, de la història que ens precedeix, però també és precursora d’un modus operandi que avui ens confronta.