Arts escèniques

És escriptor, actor i director de teatre. Des del 2016, dirigeix el Théâtre National La Colline de París. En els seus textos conviuen els grans eixos que confronten la humanitat

És una actriu i artista catalana que ha participat en diverses produccions teatrals, entre les quals destaca l’actuació a l’obra ‘Síndrome de gel’, dirigida per Xicu Masó.

Artista de la performance, doctora al departament d’Història de l’Art de la UdG i culturista. L’obra d’Isa Fontbona explora la mal·leabilitat del cos a través dels límits i la vulnerabilitat física.

Les seves peces, sempre crítiques amb les religions i l’extrema dreta, han estat perseguides a través d’amenaces i denúncies, fet que l’ha portat més d’una vegada davant els tribunals.

Abramović és una icona de l’art contemporani i la gran pionera de la performance, un gènere que l’artista utilitza com a canal d’expressió convertint el seu propi cos en part de l’obra i desdibuixant les fronteres entre artista i objecte artístic.

Anna Pascual és artista de circ. Després de seguir les formacions de les escoles Rogelio Rivel de Barcelona i Flic de Torí i especialitzar-se en portés acrobàtics i pal, s’estableix a Barcelona i forma la Companyia PSIRC.

Actualment, ha iniciat una nova etapa en solitari amb la creació de La veu submergida, una proposta multidisciplinària que posa en diàleg el circ i el moviment amb un mitjà poc habitual, l’aigua.

Cadascuna de les peces de la companyia pren, com a punt de partida, un país o una ciutat del món, creant una analogia entre la dansa i la geografia i servint-se dels elements de cada topònim per desenvolupar una idea o un argument.

Actualment s’han fusionat amb la ballarina Lali Ayguadé amb qui conforma el duet Gizaki per representar la seva última creació conjunta, Together to get there. Una peça on es troben dues persones i on la comunicació entre aquestes es canalitza a través de la dansa.

La companyia és coneguda per la seva combinació única de circ acrobàtic i esports urbans. Com a ciutadans que habitem l’entorn urbà, a ells els fascina l’espai públic i desafien la gravetat.

S’inicia al món de l’art a la dècada dels 80 a través de l’Estudi d’Art Fita de Girona i continua treballant de manera autodidàctica experimentant amb diferents disciplines artístiques com la performance, el videoart, l’escultura, l’escultura pública, la instal·lació i últimament també amb l’escenografia.

En les seves obres critica qüestions socials relacionades amb la imatge, la sexualització dels cossos, l’imperatiu d’agradar als altres o els conflictes derivats de l’exposició a les xarxes socials a Internet.