Del 23 al 30 de setembre, el Centre d’Art La Panera celebra vint anys de presència artística amb una programació que disposa l’activitat cultural al centre i crida a la participació activa dels amants de l’art i de qualsevol persona que vulgui celebrar aquest vintenni.
L’actual situació d’emergència mediambiental i ecològica no pot ser ignorada. L’escalfament global, la pèrdua de la biodiversitat o l’esgotament dels recursos naturals, entre d’altres, són alguns dels símptomes greus que avui criden a una acció immediata per salvar el planeta Terra.
Ens submergim entre les bambolines virtuals de Digital Impact, una exposició virtual instal·lada al Disseny Hub Barcelona que es podrà visitar fins al 27 d’agost.
La historiadora de l’art Katy Hessel, a la introducció del seu manual ‘Historia del arte sin hombres’, es pregunta: “Soc capaç d’anomenar vint dones artistes de memòria? Deu d’abans del 1950? Alguna d’anterior a 1850?” La resposta és no.
La 9a edició del festival Embarrat es dedica a l’art com a agulló de la reflexió crítica sobre els perjudicis que les societats inferim a la Mare Terra, la més fèrtil: mare de totes les mares.
La nostra memòria col·lectiva és subterfugi de les lluites del passat, però també és precursora d’un modus operandi que avui ens confronta. Mai ningú no hauria d’haver dictat sentència, mai ningú no s’hauria d’haver sotmès: “els homes són forts”, “les dones són dèbils”…
El nou i suggeridor embrió creatiu de la IA combina les últimes tecnologies amb l’enginy, la creativitat i l’atzar, al mateix temps que convida al joc i a l’experimentació artística. En aquest context, neix ‘Digital Impact’, la primera exposició purament digital del país que disposa d’un sentit ple sense dependre d’altres disciplines.
Olot és la seu del Sismògraf, el festival que detecta el moviment del cos i del planeta. Enrere ha quedat aquell projecte local que s’emmarcava en el dia de la dansa. En la seva 15a edició, floreix convertit en una autèntica celebració de les arts vives híbrides i contemporànies.
Jordi V. Pou (con)viu amb l’art de la fotografia des de la joventut i en aquesta s’expressa. Ho fa com a mitjà professional, però també d’expressió. Així, en l’art d’aquesta tècnica naixen propostes expositives com ‘Observed(o)’ o ‘Kokovoko’.
Al bell mig del cor de l’Eixample batega amb força la Sala d’Art Jove de Barcelona, un laboratori artístic que propicia la polièdrica i estreta relació entre jovent, art, cultura i investigació. L’experimentació és un tret distintiu del seu l’ADN, que els permet la connexió amb institucions, projectes culturals i educatius arreu.
Mitjançant la percepció, l’enregistrament i el joc de la remescla, l’artista Agnès Pe s’endinsa a escodrinyar els marges del sistema per arribar a traslladar-ne les seues distorsions. En aparença casuals, alguns dels fragments amb què elabora la seva obra són fruit d’experiències quotidianes.
Nines amb la pell fosca. Artistes que versen sobre sexualitat. Editorials de moda curvy… Quines ganes de celebrar bones noves i quina velocitat que adquireixen les mans sense reparar en què estem aplaudint! La diversitat no implica igualtat si els nous perfils impliquen el mateix sotmetiment.
