L’actual situació d’emergència mediambiental i ecològica no pot ser ignorada. L’escalfament global, la pèrdua de la biodiversitat o l’esgotament dels recursos naturals, entre d’altres, són alguns dels símptomes greus que avui criden a una acció immediata per salvar el planeta Terra.
Ens submergim entre les bambolines virtuals de Digital Impact, una exposició virtual instal·lada al Disseny Hub Barcelona que es podrà visitar fins al 27 d’agost.
Hi ha homes que s’han cregut que els nostres vincles íntims amb el patriarcat es resolen vestint-se d’etiquetes feministes: un canvi en l’ús lingüístic del plural, quatre lectures assagístiques i un parell de conceptes clau per a les converses políticament correctes…
Per començar, agafo força i m’empento amb una frase d’Ovidi que diu: “La gota forada la pedra no per la seva força sinó per la seva constància”. Així ho haurem de fer nosaltres per abolir aquest feixisme que guanya espais i altaveus sense miraments i ho destrossa tot.
El nou i suggeridor embrió creatiu de la IA combina les últimes tecnologies amb l’enginy, la creativitat i l’atzar, al mateix temps que convida al joc i a l’experimentació artística. En aquest context, neix ‘Digital Impact’, la primera exposició purament digital del país que disposa d’un sentit ple sense dependre d’altres disciplines.
La construcció intel·ligència artificial s’encunya per primera vegada per l’informàtic John McCarthy durant la conferència a Darmouth l’any 1956. Considerada l’embrió de la disciplina, unes dècades més tard, la terminologia està de moda i esdevé cabdal en l’argumentari tecnològic. Però, què succeeix en el sector de les arts?
Sota el títol LatAm Boom!, la 27a edició d’Animac, la Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya, celebrada a la ciutat de Lleida entre els dies 23 i 26 de febrer, es dedica a l’esclat que l’animació llatinoamericana ha viscut en les darreres dècades.
Mitjançant la percepció, l’enregistrament i el joc de la remescla, l’artista Agnès Pe s’endinsa a escodrinyar els marges del sistema per arribar a traslladar-ne les seues distorsions. En aparença casuals, alguns dels fragments amb què elabora la seva obra són fruit d’experiències quotidianes.
Els documentals d’Alba Sotorra i Clua commouen i sacsegen. Parlen de llibertat, igualtat i identitat a partir d’una feina feta amb el cap, però també amb l’estómac i, sobretot, amb el cor des d’una posició que, per honestedat, defuig la pretesa objectivitat.
Soc dels qui pensa que l’obra d’art ha de tenir valor per si mateixa. Però sí que és cert que el fet que en moltes de les pel·lícules seleccionades es reflecteixin, amb sensibilitat, preocupacions vives, que susciten debat i controvèrsia en la societat, pot contribuir a immergir-se en la riquesa de llenguatges del cinema.
Aquest mes de maig celebrem el primer aniversari d’Ingrid Guardiola com a directora del Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona, un espai dedicat a l’art que es projecta com a centre de recerca, creació, pensament i vida per mitjà de la mediació amb el jovent, artistes, creadores i comissàries locals i dels projectes educatius.
Marta Grimalt. Creadora sense embuts i incansable cercadora de nous mons audiovisuals, la cineasta mallorquina Marta Grimalt treballa el cinema com a art. Transformant la seva ànima en fotogrames, aconsegueix plasmar en escenes el seu oníric univers personal.
