Al bell mig del cor de l’Eixample batega amb força la Sala d’Art Jove de Barcelona, un laboratori artístic que propicia la polièdrica i estreta relació entre jovent, art, cultura i investigació. L’experimentació és un tret distintiu del seu l’ADN, que els permet la connexió amb institucions, projectes culturals i educatius arreu.
Nines amb la pell fosca. Artistes que versen sobre sexualitat. Editorials de moda curvy… Quines ganes de celebrar bones noves i quina velocitat que adquireixen les mans sense reparar en què estem aplaudint! La diversitat no implica igualtat si els nous perfils impliquen el mateix sotmetiment.
La Grande odalisque de Jean-Auguste-Dominique Ingres (1780-1867) és un encàrrec de la reina de Nàpols, alhora germana petita de Napoleó Bonaparte, Caroline Murat (1782-1839). Segons l’IEC, el nom Odalisca fa referència a una esclava o concubina de l’harem; cal destacar, doncs, l’ús dels conceptes esclava o concubina com a opcions no excloents o, fins i tot, com a sinònims.
Es calcula que les persones dediquen una mitjana de gairebé quatre hores al dia a mirar continguts a través de la televisió i/o altres pantalles. Tanmateix, el consum diari d’imatges no és només digital, atès que en desplaçar-nos de casa a la feina −i viceversa− se’ns imposen centenars de missatges amb la intenció original de persuadir-nos.
Viladot va ser un artista multidisciplinari, de ploma inquieta i ment desperta, que va cercar –i trobar– en les lletres i els objectes uns canals únics per comunicar-se. Aquesta figura del segle XX destaca per la seva projecció com a novel·lista, periodista, confeccionador d’objectes i referent indiscutible de la poesia concreta i visual.
Ens trobem a Cal Rosal, una antiga colònia tèxtil al costat del Llobregat nascuda a final del segle XIX i abandonada fa 30 anys, amb diferents naus i un edifici avui central, que havia exercit la funció de convent. Des del 2004, la “c” s’ha convertit en una “k” per bastir nous imaginaris a la comarca.
Enèrgica i plena d’idees, Freya Day utilitza la creativitat i els sentiments que porta a dins per plasmar-los en la seva obra més personal. Versada diàriament al treball d’ordinador, l’artesania dels pigments li permeten allunyar-se de la seva feina més rutinària: la il·lustració i el disseny gràfic.
Sovint, el turisme s’associa a l’aire lliure, al paisatge… Però l’anomenat turisme urbà consisteix a perdre’s pels carrers de la ciutat i a visitar els mercats, els monuments, els museus, a gaudir de la gastronomia del lloc i a assistir a esdeveniments que s’hi celebren. L’atzar em permeté visitar l’exposició Mondrain Evolution.
N’hi ha prou amb endinsar-se en algunes exposicions d’art contemporani per a copsar com han anat canviant els valors que duen a realçar unes peces en detriment d’unes altres. S’ha advertit, de forma considerable, que la dissolució del Classicisme va menar cap a les avantguardes del segle XX.
Festival of the Phoenix Sun és l’obra que dona títol a la segona exposició que l’artista Rithika Merchant presenta a la Galerie LJ, a París. El seu treball explora mites èpics més enllà de les geografies, alhora que desenvolupa el seu propi vocabulari visual: criatures i símbols recurrents, que ofereix un sincretisme amb les històries tradicionals egípcies, romanes, asteques, també europees…
Guardonat amb el Premi Nacional de Cultura, el Festival de Cultures del Pirineu tornava a la normalitat després de dos anys marcats per les restriccions pandèmiques via una 31a edició a vessar d’espectacles amb artistes, nacionals i internacionals, que han ressituat el Pirineu com a escenari cultural de primer ordre.
Artista gràfica que ha donat la volta al món mitjançant la tècnica de l’esprai. La seva obra mural no només representa una part intrínseca i indispensable de la seva personalitat empoderada, intuïtiva i sensible, sinó que també ens interpel·la sobre algunes qüestions socials i de gènere.
