Continguts

La historiadora de l’art Katy Hessel, a la introducció del seu manual ‘Historia del arte sin hombres’, es pregunta: “Soc capaç d’anomenar vint dones artistes de memòria? Deu d’abans del 1950? Alguna d’anterior a 1850?” La resposta és no.

Al segle XIX, Europa va patir una epidèmia de sífilis i la malaltia va afectar persones de múltiples nacionalitats, inclosos nombrosos artistes de diverses disciplines. Aleshores encara es creia i es deia que les dones n’eren la causa principal i les verges la sanaven.

Sabies que l’autora María Zambrano va ser la primera dona a rebre els Premis Príncep d’Astúries i Cervantes? Has sentit mai a parlar de la revista Mujeres Libres, que s’edità a Barcelona entre 1936 i 1938?

Molt temps ignorada en vida, Alice Neel (1900-1984) s’imposa avui com una figura major de la pintura americana, coneguda i aplaudida per l’agudesa dels seus retrats de la societat novaiorquesa.

La nostra memòria col·lectiva és subterfugi de les lluites del passat, però també és precursora d’un modus operandi que avui ens confronta. Mai ningú no hauria d’haver dictat sentència, mai ningú no s’hauria d’haver sotmès: “els homes són forts”, “les dones són dèbils”…

La convocatòria estarà oberta fins al 15 de setembre de 2023 i pretén potenciar la creació artística contemporània i difondre el patrimoni de la Fundació Guillem Viladot.

Bruna Ruiz Planella és llicenciada en Cinematografia per l’ESCAC, on s’especialitza en direcció artística. L’últim any de la universitat, com a resultat d’haver patit violència de gènere, descobreix la pintura.

Rosa de Gabriel és artista plàstica, dibuixant i cordovesa. Mitjançant sobretot el llapis dona forma a les seves emocions, però també dibuixa a partir de retalls fotogràfics amb la tècnica del collage.

Aura Roig és pintora, feminista i tortosina. Les seves il·lustracions, sense pretextos ni embuts, il·lustren cossos de persones no binàries, la majoria amb una actitud desimbolta i un clítoris ben definit.

Per les contrades ponentines hi ha vuit estrelles al cel que revelen la literatura i l’activitat artística de les avantguardes del segle XX a Lleida. L’exposició Guillem Viladot i els creadors de Ponent -instal·lada al Museu de Lleida fins a l’11 de juny- és una gran oportunitat per (re)descobrir-les.

Les arquitectures imaginàries han estat un motiu recurrent de representació a través de la història de l’art. El desenvolupament d’aquestes arquitectures s’ha vist motivat majoritàriament des de dos vessants: la il·lustració d’un passat fantàstic i la concepció d’un futur imaginat. 

Soc Artemisia Gentileschi, la primera dona que va entrar a l’Acadèmia de les Belles Arts de Florència sota el patrocini dels Mèdici, la filla d’Orazio Gentileschi. Vosaltres dieu que soc la primera pintora feminista. Em vau desenterrar a finals del segle XX per reivindicar-me.