Continguts

Secció
CB Secció
Categoria
CB Categoria
Revista
CB Número de revista
Sol LeWitt va transformar la idea d’autoria convertint la instrucció en obra d’art. Els seus Wall Drawings exploren la repetició, la col·laboració i la relació entre idea i execució.
El festival ECOSS 2025 arriba a la Fabra i Coats amb tres dies d’art, tecnologia i ecologia des d’una mirada tecno-eco-transfeminista. Destaquen «Gota de secà» de Núria Andorrà i «We Shall Rise» de SiiGii.
L’artista visual japonesa reivindica la IA com una aliada per recuperar el plaer de crear i explorar mons que barregen allò quotidià amb allò insòlit
Chete SG és artista visual, dissenyador i creador multidisciplinari. La seva trajectòria transita entre l’animació, el disseny gràfic, la música electrònica i, més recentment, l’art digital vinculat a la IA.
En l’àpex d’un racionalisme estanc, marcat pel paroxisme capitalista i els extrems ideològics, la IA emergeix com un mirall incòmode del nostre ego. La pregunta és inevitable: sabrem transformar l’algoritme?
L’artista qüestiona l’imaginari visual clàssic i explora la intersecció entre la fotografia, la postproducció i la intel·ligència artificial generativa.
Amb un as sota la màniga ―almenys, això creuen!―, les grans corporacions tecnològiques estan desenvolupant un bessó digital del capitalisme. Ho fan a porta tancada i amb les regles de sempre: l’afany de lucre i altres enginys del mercat «lliure».
Jordi V. Pou (con)viu amb l’art de la fotografia des de la joventut i en aquesta s’expressa. Ho fa com a mitjà professional, però també d’expressió. Així, en l’art d’aquesta tècnica naixen propostes expositives com ‘Observed(o)’ o ‘Kokovoko’.
Hugo Caselles-Dupré, Pierre Fautrel i Gauthier Vernier (29 anys tots) van fundar Obvious amb l’objectiu de demostrar que la IA pot fer més que fer circular cotxes sense conductor o transformar la fabricació: també pot ser creativa.
D’ençà que em van informar que existia la possibilitat de conversar amb un xat d’intel·ligència artificial, he joguinejat amb la idea de cercar-li’n els límits…
La construcció ‘intel·ligència artificial’ s’encunya per primera vegada per l’informàtic John McCarthy durant la conferència a Darmouth l’any 1956.
Les arquitectures imaginàries han estat un motiu recurrent de representació a través de la història de l’art. El seu desenvolupament s’ha vist motivat des de la il·lustració d’un passat fantàstic o la concepció d’un futur imaginat.