Continguts

Amb un as sota la màniga ―almenys, això creuen!―, les grans corporacions tecnològiques estan desenvolupant un bessó digital del capitalisme. Ho fan a porta tancada i amb les regles de sempre: l’afany de lucre i altres enginys del mercat «lliure».

Jordi V. Pou (con)viu amb l’art de la fotografia des de la joventut i en aquesta s’expressa. Ho fa com a mitjà professional, però també d’expressió. Així, en l’art d’aquesta tècnica naixen propostes expositives com ‘Observed(o)’ o ‘Kokovoko’.

Hugo Caselles-Dupré, Pierre Fautrel i Gauthier Vernier (29 anys tots) van fundar Obvious amb l’objectiu de demostrar que la IA pot fer més que fer circular cotxes sense conductor o transformar la fabricació: també pot ser creativa.

D’ençà que em van informar que existia la possibilitat de conversar amb un xat d’intel·ligència artificial, he joguinejat amb la idea de cercar-li’n els límits…

La construcció ‘intel·ligència artificial’ s’encunya per primera vegada per l’informàtic John McCarthy durant la conferència a Darmouth l’any 1956.

Les arquitectures imaginàries han estat un motiu recurrent de representació a través de la història de l’art. El seu desenvolupament s’ha vist motivat des de la il·lustració d’un passat fantàstic o la concepció d’un futur imaginat. 

La IA és una tecnologia que ha tingut un impacte profund en molts aspectes de la societat, i la seva influència en el sector creatiu i de les arts no és una excepció.

Mitjançant la percepció, l’enregistrament i el joc de la remescla, l’artista s’endinsa a escodrinyar els marges del sistema per arribar a traslladar-ne les seues distorsions.