Ilia Galán

Miranda de Ebro, 1966

La història de l’art dels últims tres segles resulta molt il·lustrativa per tal de comprendre els motius pels quals tants acadèmics s’han llançat als braços del relativisme

Col·laborador expert
És titular d’Estètica i teoria de les Arts a la Universitat Carlos III de Madrid i professor convidat a les universitats d’Osxford, Harvard, la Sorbona, New York University, etc. Té publicats els assajos El Dios de los dioses (Ciencia del arte), 1993; El romanticismo: Schelling o el arte divino, Madrid 1999; Actualidad del pensamiento de Sem Tob (filosofía hispano-hebrea del siglo XVI), 2003; Arte, sociedad y mundo (Filosofía en pequeñas dosis), 2004; Teorías del arte desde el siglo XXI, 2005; Sabiduría oculta en el camino de Santiago, 2011. Les novel·les Tequila sin trabajo, 2000; Tiempos ariscos para un extranjero, 2001; i Todo, 2004. Els poemaris Tempestad, amanece, Madrid, 1991; Arderá el hielo, 2002; Amanece, 2005; Antología de Sol y edades, 2009; Ars Sacra, 2011 i Más allá de las ruinas. Viaje espiritual de Grecia a Roma, Premi de poesia José Zorrilla 2019. La seva obra ha estat traduïda a diverses llengües.

Articles

N’hi ha prou amb endinsar-se en algunes exposicions d’art contemporani per a copsar com han anat canviant els valors que duen a realçar unes peces en detriment d’unes altres. S’ha advertit, de forma considerable, que la dissolució del Classicisme va menar cap a les avantguardes del segle XX.