Laia Pulido Vallmanya

A partir de diferents mostres expositives, entrevistes en profunditat a artistes i articles d’opinió especialitzats, s’aborden espais de reflexió i pensament com els del constructivisme social, la (des)construcció social del gènere o l’efecte incapacitant del burca.

El temps transcorregut fins ara ha organitzat les societats en unitats estereotipades, amb la qual cosa la brúixola cognitiva de les persones s’ha desenvolupat segons aquestes. Però qui som realment?

Compromesa a donar a conèixer les estructures de poder i de control de les societats de vigilància, l’artista contemporània Paula Artés utilitza la fotografia com a excusa per accedir a aquests espais i qüestionar-los col·lectivament.

En un esforç per impulsar la intercooperació en l’àmbit de les arts escèniques a Ponent, emergeix Marbi Singulars, un projecte que representa l’evolució del ja consolidat Marbi. Espais de Creació.

La llibertat de l’artista està determinada per un pacte social que antecedeix la llibertat mateixa. Així, la llibertat d’expressió, conjuntament amb la necessitat creativa, estableixen un pols de tensió amb certs aspectes de la moral cívica.

Fins al 17 de desembre, la Fundació Sorigué de Lleida acull la primera gran mostra individual de l’artista, ‘La vida en emergència’. Al llarg de l’exposició, Zamora fa una relectura dels seus darrers treballs, la majoria emmarcats en el corrent contemporani del bioart.

Dedicat a l’art i la sostenibilitat, el vuitè número de la revista Mangrana arriba a les llibreries i quioscos a partir del 21 de setembre, així com a les plataformes digitals de lectura en català eBiblio i iQuiosc.

L’actual situació d’emergència mediambiental i ecològica no pot ser ignorada. L’escalfament global, la pèrdua de la biodiversitat o l’esgotament dels recursos naturals, entre d’altres, són alguns dels símptomes greus que avui criden a una acció immediata per salvar el planeta Terra.

Joan Palomares és compositor, guionista, fotògraf i sociòleg. Va nàixer a València i ha crescut a Bellreguard. ‘Manifest Antiromàntic’ és una electroòpera que reflecteix de manera irònica i reflexiva l’estat neoliberal dictatorial que s’amaga darrere el consum digital.

La nostra memòria col·lectiva és subterfugi de les lluites del passat, però també és precursora d’un modus operandi que avui ens confronta. Mai ningú no hauria d’haver dictat sentència, mai ningú no s’hauria d’haver sotmès: “els homes són forts”, “les dones són dèbils”…

Bruna Ruiz Planella és llicenciada en Cinematografia per l’ESCAC, on s’especialitza en direcció artística. L’últim any de la universitat, com a resultat d’haver patit violència de gènere, descobreix la pintura.

Rosa de Gabriel és artista plàstica, dibuixant i cordovesa. Mitjançant sobretot el llapis dona forma a les seves emocions, però també dibuixa a partir de retalls fotogràfics amb la tècnica del collage.