Continguts

Oceànides, la nova exposició individual de l’artista lleidatana Sonia Alins, va presentar-se el dia 21 d’octubre a la galeria d’art contemporani Contemporary by U de Taipei (Taiwan). L’obra, que mostra la faceta més entranyable i experimentada de l’artista, consta de vint-i-sis noves peces.

És evident que l’art sempre ha servit per embarcar-se cap a terrenys desconeguts. Els amants d’aquests viatges tenen des del passat mes de juliol un nou punt geogràfic en els seus mapes: l’Illa del Rei, situada a la badia de Maó (Menorca), on la reputada galeria suïssa Hauser & Wirth ha obert un nou espai artístic.

Per a la gent curiosa i apassionada de l’art contemporani, la ruta comença a la plaça de l’Assumpció de Girona. De forma propera i des de la cura als altres i l’entorn, les Jornades Voltaiques d’enguany ens ofereixen un calidoscopi d’experiències estètiques amb l’objectiu de desenvolupar, impulsar i difondre les arts visuals.

Per tal d’interpel·lar mirades i tractar temes tan diversos com l’alliberament de la dona, la diversitat de gènere o les persones que senten i viuen més enllà de la norma, l’artista visual Rebeka Elizegi utilitza el collage com a mitjà de comunicació en l’art.

Moon Ribas utilitza la tecnologia per apropar-se de manera més profunda al planeta i retransmetre’l a través de l’art. Les seves obres apropen el públic a la versió més pura de la natura i el connecten amb l’origen de l’existència. En la seva obra Fenomen, juntament amb Quim Girón, ambdós actuen amb la naturalesa com a un intèrpret més.

Després de la seva òpera prima Tempo, aquests joves irreverents professionals del teatre ens traslladen al món de Ludere, una metamorfosi del conte de La Caputxeta en clau de gènere.

Paula Modersohn-Becker i Rainer Maria Rilke coincidiren la tardor de 1900 a la colònia d’artistes de Worpswede i l’amistat els durà tota la vida. El Rèquiem que ell escrigué a la mort de Paula és l’empremta més famosa d’aquesta història helicoïdal de poesia, pintura i vida.

La tolerància és un concepte que s’ha entès de diferents maneres al llarg de la història. Els filòsofs grecs creien que el concepte anava íntimament lligat al de maldat: una persona era tolerant quan acceptava allò que no estava bé, allò que era dolent. La censura ha tacat l’obra d’artistes de tot arreu.

Vam ser-hi. Vam presenciar la comunió entre la dansa clàssica i la contemporània en el marc de la gala Ibstage Stars al Gran Teatre del Liceu a principis del passat mes de setembre organitzat per la Fundació Ballet de Catalunya. L’essència és eterna, i per això el clàssic és actual, modern, present; contemporani.

L’autor es presenta a través d’un format que no es reconeix ni estàtic ni en moviment. Sortint-se de l’ordinarietat i del que ens pot semblar còmode i senzill, exposa un flux narratiu connex que no pot descriure’s ni com a cinematogràfic ni tampoc fotogràfic. Penso en l’storytelling: un àngel que perd les ales per poder fer realitat el seu desig de posseir una dona.

Després que la covid-19 impedís l’edició del 2020, enguany l’organització de Fira Tàrrega ha dut a terme una feina admirable habitant i habilitant nous espais per a la distribució dels espectacles.

Impulsats per la necessitat de crear des de l’art i per a l’art i fent ús d’aquesta consciència, ens hem unit escriptors, artistes visuals i periodistes amb l’únic objectiu de crear una revista especialitzada en cultura contemporània que reflecteixi les diferents maneres de fer i que coexisteixen.