Cabosanroque

Cabosanroque

Cabosanroque és un duo d’artistes sonors que neix d’un nombrós col·lectiu musical format a Barcelona l’any 2001. A cavall entre les arts plàstiques i escèniques i la música experimental, el seu treball gira al voltant de les capacitats performatives de la màquina, l’objecte i el so. Des de 2015 són artistes residents a la Fundació Lluís Coromina a Banyoles.

Cabosanroque són Laia Torrents (1976), llicenciada en Enginyeria Superior Industrial per la UPC i estudis superiors de Composició, Harmonia i Arranjaments al Taller de Músics, i Roger Aixut (1975), llicenciat en Arquitectura per la UPC. El seu treball es desenvolupa al voltant del so i les capacitats performatives. Les seves intervencions qüestionen l’espai d’exhibició i els formats; també posen en qüestió l’espectador a l’hora d’habitar aquest espai físic, temporal i conceptual, sonor i visual. Són uns grans interessats de l’artifici i la relació amb els humans.

El duet busca tensions entre disciplines com la música, el teatre, les arts visuals i el so per obrir marges, espais en conflicte. La seva formació acadèmica els porta a utilitzar la tecnologia en totes les obres, sempre entesa com a eina, com a mitjà i no com a estètica, en un procés continu de recerca. Sovint col·laboren amb altres artistes, pensadors i escriptors.

Des del 2012 exposen les seves obres a escala nacional i també de forma internacional. En els darrers anys han estat al CaixaForum (2023) i al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona; a la Cité de l’Architecture (2021) i el Centre Georges Pompidou (2020-2021) de París; al Center of Contemporary Arts of Glasgow (2019); a La Casa Encendida de Madrid (2018); al Schaubude Berlin; a la Fonoteca Nacional de Mèxic (2012); al Teatre Nacional de Catalunya (2023, 2016, 2008); al Sónar Festival; al Festival Temporada Alta; a La Filature Scène Nationale de Mulhouse; al Théatre Garonne, Scène Européenne de Tolosa i a l’Unidram Festival, entre d’altres.

Contacta amb l'artista:
prod@cabosanroque.com

Articles relacionats

Sovint, quan es parla d’art contemporani a Tarragona es vol fugir tant del passat romà pel qual hom situa la ciutat al mapa, així com de la cultura popular que situa les festivitats de la ciutat al calendari de les festes majors més importants del país. No obstant això, l’herència d’aquest passat i d’aquesta cultura resulta inevitable.