La pràctica de Francesc Ruiz combina una infinitat d’enfocaments de creació d’imatges, posant èmfasi en la pintura i el dibuix, però també inclou la instal·lació i l’autoedició. Molt influenciat pels seus hàbits col·leccionistes i les seves inclinacions nòmades, el seu treball juga amb els estàndards de representació des d’una mirada sovint curiosa i bromista.
La pintura li permet construir orgànicament escenaris màgics i sarcàstics que d’una altra manera no podrien existir. A les seves pintures inclou personatges inventats i apropiats d’arxius com dibuixos animats, llibres per pintar i imatges western que es converteixen en alter-egos de la seva persona. Sovint són animals i criatures fantàstiques que, amb una mirada irònica i empàtica, convoquen sorpresa i complicitat en l’espectador. Les escenes pictòriques dels seus quadres solen ser faules de la seva vida quotidiana i alhora inclouen referències a tropes de la pintura western com també del surrealisme.
Considera el cos de la seva obra com un diari personal, un procés persistent d’acumulació que flueix i s’adapta a qualsevol format i territori en què es trobi. Utilitzant motius recurrents —elements, personatges i símbols que es repeteixen— estableix vincles, referències i relacions entre les obres d’art que, amb el pas del temps, adquireixen significació i donen lloc a nous significats que, al seu torn, permeten l’origen de noves obres. Així, les obres d’art es relacionen de manera familiar, formant una dinastia pictòrica, sigui per insistència temàtica, sabor o tècnica.