Dissidència al territori amb GUILLEM VILADOT

Lleida, 1988

Nascut al cor de l’Urgell ara fa cent anys, Viladot va ser un artista multidisciplinari, de ploma inquieta i ment desperta, que va cercar –i trobar– en les lletres i els objectes uns canals únics per comunicar-se.

Aquest pal de paller de les lletres i les arts visuals catalanes del segle XX no només destaca per la seva projecció com a novel·lista (amb títols com Temps d’estrena, La cendra o Ricard), sinó també com a periodista, confeccionador d’objectes i referent indiscutible de la poesia concreta i visual del país.

L’incansable autor era un abanderat dels seus orígens i, per aquest motiu, i gràcies a la feina que es duia a terme darrera del taulell de la farmàcia familiar, va poder fer d’Agramunt, i el seu entorn rural, el seu centre de creació.

El centenari del seu naixement referma la idea de fixar la perifèria com a centre de vida i creació contemporània

La poesia concreta va picar a la seva porta als anys seixanta, una experiència a través de la qual desestructurà els codis alfabètics i lingüístics, convertint-se així en un predecessor de la poesia concreta a l’Estat espanyol. De fet, va ser el primer a editar un llibre de poesia visual (Estrisps, 1964, i Nou plast- poemes, un any després).

Al 1971 aparegué Poesia T/47, el primer exemple d’edició poètica visual en format butxaca, un llibre que donà peu al segell editorial Lo Pardal. El mateix any, Viladot participà en la primera exposició de poesia concreta catalana, que organitzà l’avantguardista Petite Galerie de Lleida, on compartí espai amb obres dels artistes Joan Brossa i Josep Iglesias del Marquet.

Al llarg dels setanta, Viladot continuà experimentant amb la psicoanàlisi, alhora que treballà en novel·les i nombrosos testimonis poètics. I durant els vuitanta i noranta hi sumà el diàleg amb altres llenguatges, com ara els objectes poètics i les volumetries.

L’any 1992 Viladot decidí fer realitat el seu propi projecte museogràfic, el primer dedicat a la poesia visual, amb el nom Lo Pardal. Un equipament que obrí les portes al 1997, que s’ha ampliat en dues ocasions i que, d’ençà del 2001, acull la seva Fundació.

Il·lustracions redibuixades a partir dels originals publicas al poemari Poemes de la incomunicación, editar per Llibres del Pardal, 1970

A través de les grafies de l’abecedari, Viladot trencà les limitacions del llenguatge i abandonà el significat de les lletres per emprar-les com elements estètics

365 DIES PER CELEBRAR
La Fundació Lo Pardal d’Agramunt, amb l’Ajuntament d’Agramunt i nombroses institucions i agents del territori, ha treballat a consciència per reivindicar el nom i la inventiva multidisciplinària de Viladot, teixint enguany un gruixut programa d’activitats.

Així, el 2022 es brinda com una oportunitat d’or per descobrir les múltiples facetes creatives –i les vivències personals– del mític agramuntí, Guillem Viladot (1922-1999).

Narrador, poeta visual i escultor complex, Viladot fou incòmode per l’status quo, i contribuí per sempre en l’obertura de Ponent a l’avantguarda

EDICIONS I REEDICIONS
La celebració del natalici de Viladot possibilita capbussar-se en les seves novel·les, assajos i poemes visuals. En aquesta línia, diverses editorials han preparat la reedició dels seus llibres, així com noves i atractives propostes literàries.

Pagès Editors ha presentat Cantates, fugues i colls de la baralla, un llibre inèdit de poesia visual maquetat per l’artista durant els setanta. També ha vist la llum l’Epistolari V-Λ, que recopila un recull de cartes de Viladot amb el prolífic escriptor Josep Vallverdú.

L’Editorial Fonoll, d’altra banda, ha presentat El silenci de l’angle. Guillem Viladot o el desfici pel jo, obra de la historiadora ponentina Teresa Ibars. És fruit de la catalogació del fons documental de l’arxiu de Lo Pardal per part de l’escriptora. L’editorial Comanegra, aprofitant l’efemèride, ha presentat Somni d’un apotecari d’estiu, una novel·la divertida i inèdita de Viladot plena de personatges increïbles.

A més, al setembre veurà la llum la reedició de Memòria de Riella, volum que recull Temps d’estrena, Els in- fants de Riella, La gent i el vent i L’arrel del Panical.

Exposició permanent de Viladot a Lo Pardal // Foto: CRISTINA MONGAY

LES EXPOSICIONS
Quant a les exposicions projectades, lluny d’ésser mirades retrospectives de l’artista i la seva producció, es presenten com un diàleg entre el seu “jo” i la creació contemporània.

La primera que s’ha pogut contemplar ha estat Ruth. Cossos als llimbs, que acollí Lo Pardal i comptà amb la complicitat del Centre d’Art la Panera i el Museu d’Art Jaume Morera. Una exposició articulada a partir de la novel·la pòstuma Ruth (2000) i les col·leccions dels tres equipaments. De manera lúcida i sense embuts, tractà la transsexualitat vinculant-se amb les peces d’Ana Laura Aláez, Roger Bernat, Albert Coma Estadella, Álex Francés, Pol Merchan, Juan Luis Moraza, Concha Prada i Verónica Vicente.

L’Embarrat de Tàrrega va abraçar Viladot a partir del concepte de la “incomunicació”, inspirant-se en Els poemes de la incomunicació (1971). A l’exposició de la Nau 18 de Cal Trepat es pogué veure les obres d’estudiants i artistes emergents de tota mena de disciplines plàstiques i audiovisuals. A més, es contemplà una altra col·lectiva a les Naus 1-3, que portava per títol Pardal Lo. En ella, cinc artistes convidats reinterpretaren l’incansable escriptor amb peces artístiques i accions, la qual cosa donà lloc a una exposició itinerant que fins al 18 de setembre es desplega a la Sala Gòtika de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i que, a la tardor, anirà a Lo Pardal.

Retrat lletrat de G.V. de Nil Nebot // Foto: J. V.

També destaca Guillem Viladot i els creadors de Ponent, que arrenca des de Lo Pardal i alçarà el vol per planejar arreu del territori lleidatà gràcies a la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran, una interes- sant proposta que posa en paral·lel l’artista i altres personalitats del món de l’art i la cultura ponentina. Des- prés d’Agramunt es podrà veure al Museu Comarcal de l’Urgell, Museu Comarcal de Cervera, Museu de Guissona, Museu Diocesà d’Urgell, Museu de Lleida i Museu d’Art Jaume Morera.

Per últim, fins al 2 d’octubre la Fundació Vila Casas de Barcelona acull Guillem Viladot, L’experimentació incessant. A més, el Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí és l’escenari de Guillem Viladot. Avantguarda rural; i, en el marc de les Festes de Tardor, l’Arxiu Històric de Lleida aixoplugarà El silenci de l’angle. Guillem Viladot o el desfici pel jo, una mostra a partir de l’esmentada recerca documental d’Ibars.

VILADOT POETA
El Festival de Poesia de Lleida, que va tenyir de creativitat la capital de Ponent del 21 al 23 de març, va posar el focus també en l’obra de Viladot.

Sota el seu paraigua, tingué lloc l’acció poètica Viladot ens porta a l’Hort, una lectura basada en els llibres de Viladot URC del cos i Amor físic, que permeté tractar la sensualitat i l’erotisme.

També s’estrenarà a Lleida la dramatúrgia del conte Beatriu, que forma part del llibre pòstum Orgànic; mentre que a Agramunt ho feu l’espectacle multidisciplinari M’estreno sota la dutxa, de la mà de la companyia Cassigalls de Juneda.

El 24 d’abril la companyia agramuntina Teatredetics homenatjà el poeta escenificant Lliriada al parc de Riella. El 26 del mateix mes, data oficial del centenari de l’artista, s’inaugurà Guillem Viladot polièdric, una instal·lació a l’aire lliure situada a la plaça de l’Església d’Agramunt que repassava la seva vida i obra.

Parlar de la faceta poètica de Viladot convida a esmentar El poema de l’home, materialitzat per Jaume Farreny, en col·laboració amb el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Es tracta d’un poema creat el 1972 que s’edità en format pòster un any després. Recentment ha esdevingut una instal·lació gegantina, primerament allotjant-se al monumental claustre de la Seu Vella de Lleida per trobar el niu definitiu a l’imponent i serena Vinya dels Artistes.

Nicomedes Mendes amb Poetes i politges. Improvisacions poètiques inspirades en l’obra de Viladot

MÉS VILADOT
Entre els actes que queden per desenvolupar-se durant aquest 2022, destaca Lo niu, la primera residèn- cia d’investigació artística de Lo Pardal i en la qual quatre creadors treballaran, durant l’agost, amb el seu material artístic i arxivístic. Fruit de les seves experimentacions es dissenyarà una exposició col·lectiva visitable durant la Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra.

L’ampli univers de Viladot també donarà per a un simposi, que organitza la Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida en vistes al 27 i 28 d’octubre; així com l’obertura d’un nou espai a l’exposició permanent a Lo Pardal 3 dedicat al camp de la poesia concreta i experimental.

Subscriu-te a la revista!

Accedeix a tot el contingut exclussiu i reb el nostre butlletí puntualment amb totes les novetats abans que ningú.
Per tal d'obtenir més informació sobre les diferents modalitats de subscripció que t'oferim, fes clic al següent botó:

Articles relacionats

Per les contrades ponentines hi ha vuit estrelles al cel que revelen la literatura i l’activitat artística de les avantguardes del segle XX a Lleida. L’exposició Guillem Viladot i els creadors de Ponent -instal·lada al Museu de Lleida fins a l’11 de juny- és una gran oportunitat per (re)descobrir-les.
M'interessa patrocinar aquesta secció