Continguts

El festival ECOSS 2025 arriba a la Fabra i Coats amb tres dies d’art, tecnologia i ecologia des d’una mirada tecno-eco-transfeminista. Destaquen «Gota de secà» de Núria Andorrà i «We Shall Rise» de SiiGii.

Del 17 al 20 de juliol, el municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell) esdevindrà l’escenari de la sisena edició del Festival ERRANT, itineraris d’art i pensament.

‘De Festes i des/Fetes’ aborda l’espai domèstic com a lloc de resistència política i simbòlica a través de la pràctica artística, des d’una lectura feminista que connecta cos, memòria i violència estructural.

Al cor de la convulsa i inspiradora Barcelona, on les arts, l’activisme social i el pensament polític es troben, hi ha un projecte que ha aconseguit elevar un sòlid pont entre la creativitat i la lluita per la igualtat de gènere.

Enguany, l’Animac dona el tret de sortida amb un rècord de participació en un festival que exhibirà 226 obres fins al diumenge 23 de febrer.

Les persones que ens veuen créixer, les ciutats on vivim i els paisatges que ens envolten marquen qui som. Figueres segueix explorant facetes del seu artista més preuat: Salvador Dalí.

Amb la trilogia de curtmetratges que ens presenta Pol Merchan a La Panera, aterrem a Berlín, una mena de País de Mai Més, on poder desafiar les categories binàries de gènere.

Les fotografies encapsulen el nostre cos i el nostre entorn en un temps que ja no existeix, en un espai que potser ja ha quedat enrere. Anem recollint aquests rastres perquè ens acompanya l’instint de desembullar el caos.

El Museu de l’Art Prohibit, a Barcelona, interpel·la la nostra capacitat de tolerància i consciència crítica amb obres d’artistes nacionals i internacionals que en algun moment han estat censurades, prohibides, denunciades o amenaçades per motius polítics, religiosos o socials.

Al bell mig del barri antic de Lleida, a la plaça dels Gramàtics número 10, concretament al subsol del Mercat del Pla, s’obre a la ciutat una associació cultural d’artistes anomenada Promethea. Però, d’on ve aquest nom i què s’hi projecta?

Marina Abramović, en el pròleg de Volver al padre, escriu que l’objectiu d’un artista de performance és «posar en escena la por primordial al dolor, a la mort i a tot el que compartim en les nostres vides, per posteriorment mostrar-lo i evidenciar-lo enfront d’una audiència».

He llegit que Otobong Nkanga (Kano, 1974), l’artista nigeriana que exposa aquests mesos a l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), explora «la relació dels éssers humans amb els paisatges».