El recorregut visual de l’SCAN d’enguany descobreix algunes de les realitats i seqüeles menys evidents dels conflictes bèl·lics dels darrers cent anys. Com si es tractés d’una investigació forense de gran magnitud, els espais de reflexió que proposa penetren el visitant a través de petites dosis de desconstrucció bèl·lica.
Durant els últims vint anys, el Teatre Municipal de Girona ha estat la seu principal del Temporada Alta, Festival de Tardor de Catalunya. Fins ara, amb una cartellera que, juntament amb el programa propi, conservador i comercial del teatre, havien perpetuat una clientela quinquagenària.
Al bell mig del cor de l’Eixample batega amb força la Sala d’Art Jove de Barcelona, un laboratori artístic que propicia la polièdrica i estreta relació entre jovent, art, cultura i investigació. L’experimentació és un tret distintiu del seu l’ADN, que els permet la connexió amb institucions, projectes culturals i educatius arreu.
Viladot va ser un artista multidisciplinari, de ploma inquieta i ment desperta, que va cercar –i trobar– en les lletres i els objectes uns canals únics per comunicar-se. Aquesta figura del segle XX destaca per la seva projecció com a novel·lista, periodista, confeccionador d’objectes i referent indiscutible de la poesia concreta i visual.
nyamnyam és un col·lectiu i espai creat l’any 2012 pels artistes Iñaki Álvarez i Ariadna Rodríguez. Unint les seves formacions i deformacions creatives, el seu treball té com a objectiu promoure la creació, la difracció, l’intercanvi de coneixement i la cultura mitjançant estratègies d’interacció.
Ens trobem a Cal Rosal, una antiga colònia tèxtil al costat del Llobregat nascuda a final del segle XIX i abandonada fa 30 anys, amb diferents naus i un edifici avui central, que havia exercit la funció de convent. Des del 2004, la “c” s’ha convertit en una “k” per bastir nous imaginaris a la comarca.
Aquest mes de maig celebrem el primer aniversari d’Ingrid Guardiola com a directora del Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona, un espai dedicat a l’art que es projecta com a centre de recerca, creació, pensament i vida per mitjà de la mediació amb el jovent, artistes, creadores i comissàries locals i dels projectes educatius.
Les mares són arrel, refugi, cures… i des de fa dos anys, a Solsona, n’hi ha una que també gesta, cria, conhorta i fa créixer l’oferta cultural incardinada en el territori. Perquè si a tota mare li dol veure els fills marxar de casa, aquesta malda per retenir-los sense eixalar-los, sinó promocionant-los.
El nom Mariantònia Oliver fa dècades que s’associa a la convicció ferma d’activisme i l’exercici del moviment conscient. Com a coreògrafa i pedagoga, ha anat dibuixant una trajectòria vital plena de creacions. Oliver entén la dansa de manera holística, exercint-la per observar la realitat des de diferents angles.
Barcelona es llevava el passat 26 d’octubre amb una nova proposta cultural al cor del barri del Born. El carrer Montcada era testimoni de l’obertura del Moco Museum, un projecte independent que es proposa capgirar el consum artístic i que arriba després de l’èxit obtingut a la Vila Albsberg d’Amsterdam.
En els darrers anys, les comarques gironines han estat testimoni de la migració d’alguns espais de creació, producció i exhibició cultural contemporània de la ciutat al poble. Gestors i creatius han cercat un model de vida alternatiu i sostenible en què l’esdevenir de la vida al poble els permeti generar aquests espais idíl·lics on crear i habitar.
Sovint, quan es parla d’art contemporani a Tarragona es vol fugir tant del passat romà pel qual hom situa la ciutat al mapa, així com de la cultura popular que situa les festivitats de la ciutat al calendari de les festes majors més importants del país. No obstant això, l’herència d’aquest passat i d’aquesta cultura resulta inevitable.
