A l’antiga Grècia, la música instrumental es va inculcar per la seva capacitat d’impulsar l’oient a vols de fantasia desenfrenats. Aferrats a aquesta màxima, Los Sara Fontán decideixen explorar l’irracional tot rebutjant les lletres i trencant amb les formes clàssiques de producció i reproducció.
El violí clàssic i contemporani de Sara Fontán més l’energia polirítmica d’Edi Pou formen Los Sara Fontán. No graven discs per militància. El seu camp és el directe, sempre físic, apassionat, punk, sempre canviant i permeable a l’entorn, estimulat pel dubte de si és possible desenvolupar una carrera musical sense seguir les rutines productives de la indústria.
Conjuntament, són capaços de crear oasis minimalistes, garatges plens de soroll i oli, platges on el temps s’expandeix, parets de so infranquejables, bases per al raper que habita en nosaltres, precipicis romàntics o acrobàcies submarines… Cerquen donar llibertat a l’oient per desfermar la seva imaginació.
La Sara utilitza el violí com a punt de partida, el retorça a través de processos electroacústics per tal de desenvolupar una paleta de sons variada i invocar múltiples natures. Al seu costat, l’Edi Pou (la meitat de ZA!, referents de l’underground europeu) assumeix el repte de transformar la percussió en melodia i estrènyer la dinàmica de la minúscula a l’èpica per trencar amb els patrons occidentals de la bateria clàssica.
La seva música és de codi obert. El prolífic duet compon amb altres artistes i recompon les seves creacions per obrir-les al col·lectiu interdisciplinari.
