Continguts

L’artista italià viu i treballa a Barcelona. El paisatge esdevé un element clau en la seva obra, un lloc que l’artista entén com a escenari de derrota i de trànsit.

Dedicat a l’estudi de la mística a través de l’art, aquesta edició no deixa en absolut indiferent. La necessitat d’entendre la transcendència ha portat les persones que la impulsen a fer-se preguntes a través de l’obra i la pràctica de diferents artistes.

La sirena de la fàbrica Trepat ens va absorbir com un forat negre, ens va traslladar a un altre segle, ens va ancorar a aquest lloc. L’embarrat, després de trenta anys, va funcionar de nou i va culminar el nostre viatge en el temps.

La Mare Cultural i el Consell Comarcal del Solsonès han anunciat la convocatòria de l’edició 2025 de les Beques Llavor. Les sol·licituds podran presentar-se fins al 31 d’octubre.

Quin és el misteri de l’existència? Som lliures les persones o hi ha un mapa traçat en origen, allò que anomenem destí? Descobreix-ho amb nosaltres en aquest nou número de la revista.

L’obra d’Isa Fontbona fusiona la recerca acadèmica i l’esport, i explora així la mal·leabilitat del cos a través dels límits i la vulnerabilitat física.

És artista i docent. A partir de materials sostenibles en la seva majoria, l’obra de Schmitz es fa un lloc en l’espai tridimensional per dialogar amb el tercer ull.

És artista multidisciplinari, gestor cultural i docent. La seva obra, tot i que multidisciplinària en forma, beu d’una sensibilitat poètica i mística que s’interrelaciona i el distingeix.

L’Embarrat, el festival contemporani de Tàrrega, torna al Museu Trepat per celebrar l’edició d’enguany del 24 al 26 de maig.

FiraTàrrega anuncia la convocatòria de Suport a la Creació. Els projectes podran presentar-se fins al 30 de juny.

FiraTàrrega i l’Institut Ramon Llull obren una convocatòria per a la participació en el programa Hivernem, coorganitzat per les dues entitats. Les sol·licituds podran presentar-se fins al 30 de juny.

Amb la trilogia de curtmetratges que ens presenta Pol Merchan a La Panera, aterrem a Berlín, una mena de País de Mai Més, on poder desafiar les categories binàries de gènere.