Durant els últims vint anys, el Teatre Municipal de Girona ha estat la seu principal del Temporada Alta, Festival de Tardor de Catalunya. Fins ara, amb una cartellera que, juntament amb el programa propi, conservador i comercial del teatre, havien perpetuat una clientela quinquagenària.
La Trena és una reeixida adaptació teatral del llibre del mateix nom de la francesa Laetitia Colombani (2017). La història d’aquestes tres dones relacionades per un fet circumstancial és, fins i tot, fàcil d’imaginar, però no ho és tant aconseguir transmetre’n la tenacitat amb què les protagonistes principals canvien el seu destí.
nyamnyam és un col·lectiu i espai creat l’any 2012 pels artistes Iñaki Álvarez i Ariadna Rodríguez. Unint les seves formacions i deformacions creatives, el seu treball té com a objectiu promoure la creació, la difracció, l’intercanvi de coneixement i la cultura mitjançant estratègies d’interacció.
Ens trobem a Cal Rosal, una antiga colònia tèxtil al costat del Llobregat nascuda a final del segle XIX i abandonada fa 30 anys, amb diferents naus i un edifici avui central, que havia exercit la funció de convent. Des del 2004, la “c” s’ha convertit en una “k” per bastir nous imaginaris a la comarca.
Guardonat amb el Premi Nacional de Cultura, el Festival de Cultures del Pirineu tornava a la normalitat després de dos anys marcats per les restriccions pandèmiques via una 31a edició a vessar d’espectacles amb artistes, nacionals i internacionals, que han ressituat el Pirineu com a escenari cultural de primer ordre.
El nom Mariantònia Oliver fa dècades que s’associa a la convicció ferma d’activisme i l’exercici del moviment conscient. Com a coreògrafa i pedagoga, ha anat dibuixant una trajectòria vital plena de creacions. Oliver entén la dansa de manera holística, exercint-la per observar la realitat des de diferents angles.
El Carlos és un adolescent a través del qual se’ns desvela el truc de la màgia social. I es perd, la màgia, perquè el nostre entorn resulta fals, fictici. És un personatge que hem estat o som tots nosaltres. Tant li fa si el públic ja és adult, perquè s’hi identifica igualment.
Gósol, al vell mig del Parc Natural del Cadí-Moixeró, ha estat el municipi triat per acollir la tercera edició del festival Errant. Itineraris d’art i pensament. Una proposta senzilla de forma –però d’arrel molt profunda– que posa la creació artística al centre i la connecta amb les persones i els territoris perifèrics.
DN, Dones Numerades. No sabem cada nom ni en tenim una xifra exacta però entre 25.000 i 50.000 dones de diferents bàndols, orígens i religions van ser violades per l’enemic durant el conflicte dels Balcans (1991- 2001). Aquesta dada tan inexacta oculta una guerra per individu.
Per a la gent curiosa i apassionada de l’art contemporani, la ruta comença a la plaça de l’Assumpció de Girona. De forma propera i des de la cura als altres i l’entorn, les Jornades Voltaiques d’enguany ens ofereixen un calidoscopi d’experiències estètiques amb l’objectiu de desenvolupar, impulsar i difondre les arts visuals.
Moon Ribas utilitza la tecnologia per apropar-se de manera més profunda al planeta i retransmetre’l a través de l’art. Les seves obres apropen el públic a la versió més pura de la natura i el connecten amb l’origen de l’existència. En la seva obra Fenomen, juntament amb Quim Girón, ambdós actuen amb la naturalesa com a un intèrpret més.
De manera espontània, sense una direcció clara i com un espai de joc i de descobriment entre amics
i amigues, es crea la companyia de teatre Cia. InHabitants de Lleida. Després de la seva òpera prima Tempo, aquests joves irreverents professionals del teatre ens traslladen al món de Ludere, una metamorfosi del conte de La Caputxeta en clau de gènere.
