«Llançar el meu cos a la lluita».1 Mariaelena Roqué recorda aquesta frase de Pasolini en una entrevista. Diu Roqué que l’escenari és el lloc on llançar-se, sense gens de pudor.2 Això és el que sempre ha fet ella, posar el cos, mantenir-lo en un estat d’alerta continu, atenta a la seva respiració i a la del món.
Mariaelena Roqué, artista multidisciplinària que es mou entre el ball, la performance, la música i el teatre, va néixer a Tarragona el 1952. El seu pare era hereu d’una família petitburgesa catalana; la seva mare, filla d’un militar republicà assassinat el primer dia de la Guerra Civil. Quan tenia un any, la van «trasplantar»3 al tròpic, explica ella, lluny de l’horror d’aquells anys, de la dictadura, de la rigidesa de la família paterna. A Veneçuela va estudiar psicologia, dansa, fotografia… tot allò que li interessava, assedegada de coneixements i indiferent a les titulacions. En aquella primera època va ser nòmada, va aprendre idiomes, es va introduir en el món de l’art tèxtil. Fa quaranta anys va tornar a Catalunya per visitar el seu pare i ja no va anar-se’n. Encara que, segons les seves paraules, ella mai se n’ha anat ni mai ha tornat. Simplement, va arribar aquí4 assumint que el destí a vegades se’ns escapa.
Són aquests últims quaranta anys els que es despleguen a Mariaelena Roqué. Silenci despullat. UnaDonaUna, entre les parets del MAMT, exposició comissariada per Manuel Guerrero Brullet. Moltes de les obres aquí presents sorgeixen de l’estreta col·laboració amb Carles Santos, que a l’arribada de Mariaelena a Catalunya ja era un reconegut pianista amb experiència en espectacles musicals i teatrals. Durant aquesta confluència, Mariaelena va dissenyar vestuaris i escenografies per a teatre, també va encarnar personatges provocadors i empoderats. Dissenys de vestuari, fotografies, vídeos, elements que acompanyen les seves actuacions, molts dels quals fetitxistes i eròtics, són presents en aquesta mostra.
Mariaelena no defineix la seva pràctica com a «teatre», sinó com a «acció poètica»; no «representa» uns altres,5 sinó que el seu cos, nu o vestit, és «contenidor i transmissor», un dipòsit d’històries i experiències, pròpies i heretades, que reacciona davant forces que no sempre estan sota el seu control. Les seves peces no són un fi en si mateix, sinó el desencadenant d’una altra acció; una vegada «llançades» depenen d’altres cossos, de l’atzar, o potser del sol i del vent.
En un dels vídeos veiem un caragol gegant; provinent d’una de les seves escenografies, descansa en un camp del delta de l’Ebre. Mariaelena es dirigeix cap a ell, arrossega, amb dificultat, torsos i extremitats lligats amb cadenes. Es resguarda en el caragol, refugi lluny de l’horror, també espai de protecció per a les dones davant tantes violències. Les figures mutilades representen els morts que descendien pel riu després de la batalla de l’Ebre, però també són els cossos explotats de les prostitutes que treballen en els marges d’aquestes carreteres.
L’obra de Mariaelena Roqué brolla amb tanta força que desborda la seva pell i la seva vida; neix d’una llibertat salvatge i inesperada que ho esquitxa tot. Potser per això, les seves obres envaeixen el museu, es barregen amb la col·lecció per ocupar espais històricament vetats al gènere femení, ja que Mariaelena Roque reivindica la demanda, òbvia però esquiva, que les dones siguem considerades éssers humans de ple dret.
Podem visitar l’exposició fins al 22 de juny. Mariaelena Roqué. Silenci despullat. UnaDonaUna és un pas més del MAMT i el director Manel Margalef per visibilitzar a les dones artistes del territori. El pas de Mari Chordà i Núria Güell per aquestes sales, l’exposició Artist s contemporan s, comissariada per Assumpta Rosés, i l’esforç per aconseguir la paritat en la col·lecció del museu són la prova d’allò que ja sabíem: les creadores sempre hi han estat. Només necessitem fer-les visibles, deixar que es barregin, com en aquesta exposició, amb la part de la història que ja coneixíem.
Apunta’t al nostre Newsletter per rebre informació sobre les nostres publicacions i ofertes puntuals.
Recorda consultar la bústia de correu no desitjat o spam.
Aquesta revista ha rebut una ajuda per a l’edició del Ministeri de Cultura i Esport – Direcció General del Llibre, el Còmic i la Lectura i de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida.
Promou i finança: la Generalitat de Catalunya – Departament d’Empresa i Treball
