A través d’un cos a cos tant físic com poètic, i des d’un present contemplatiu i ple d’allò que els materials i l’entorn han de mostrar-li, l’artista Elena Aitzkoa (Apodaka, Zigoitia, 1984) estableix un diàleg amb l’espai i ella mateixa que esdevé simultàniament obra, convivència i combat.
Les mares són arrel, refugi, cures… i des de fa dos anys, a Solsona, n’hi ha una que també gesta, cria, conhorta i fa créixer l’oferta cultural incardinada en el territori. Perquè si a tota mare li dol veure els fills marxar de casa, aquesta malda per retenir-los sense eixalar-los, sinó promocionant-los.
Gósol, al vell mig del Parc Natural del Cadí-Moixeró, ha estat el municipi triat per acollir la tercera edició del festival Errant. Itineraris d’art i pensament. Una proposta senzilla de forma –però d’arrel molt profunda– que posa la creació artística al centre i la connecta amb les persones i els territoris perifèrics.
En les coves de França on fou descobert l’art de l’edat de pedra a Europa, els arqueòlegs van trobar moltes imatges de talles escultòriques femenines. Aquestes figuretes d’amples malucs, panxes arrodonides i generalment sense rostre foren titllades de Venus o simplement d’estranya pornografia pels primers arqueòlegs.
Per a la gent curiosa i apassionada de l’art contemporani, la ruta comença a la plaça de l’Assumpció de Girona. De forma propera i des de la cura als altres i l’entorn, les Jornades Voltaiques d’enguany ens ofereixen un calidoscopi d’experiències estètiques amb l’objectiu de desenvolupar, impulsar i difondre les arts visuals.