Continguts

Estàs preparat per endinsar-te al Metavers? Explora les possibilitats artístiques i els reptes d’aquests entorns virtuals amb el nou número de Mangrana i descobreix com estan transformant l’art i la cultura.

L’artista alacantina Ascensión G. Lorenzo presenta l’exposició ‘Absurda, Desconcierto i Carcome’ a la sala Gòtika de l’IEI, visitable fins al 22 de setembre.

La Panera estrena un nou programa expositiu que posa al centre la lluita per la descolonització dels cossos femenins i la reconnexió amb la mare Terra. Es tracta de quatre propostes, visitables fins al 29 de setembre de 2024.

Quin és el misteri de l’existència? Som lliures les persones o hi ha un mapa traçat en origen, allò que anomenem destí? Descobreix-ho amb nosaltres en aquest nou número de la revista.

L’obra d’Isa Fontbona fusiona la recerca acadèmica i l’esport, i explora així la mal·leabilitat del cos a través dels límits i la vulnerabilitat física.

‘Antibiografia’ es tracta d’una exposició itinerant que recorrerà diversos centres artístics durant el 2024. S’ha inaugurat recentment al Mèdol. Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona, on podrà visitar-se a les Golfes de Casa Canals fins al 26 de maig.

El Museu de l’Art Prohibit, a Barcelona, interpel·la la nostra capacitat de tolerància i consciència crítica amb obres d’artistes nacionals i internacionals que en algun moment han estat censurades, prohibides, denunciades o amenaçades per motius polítics, religiosos o socials.

Al bell mig del barri antic de Lleida, a la plaça dels Gramàtics número 10, concretament al subsol del Mercat del Pla, s’obre a la ciutat una associació cultural d’artistes anomenada Promethea. Però, d’on ve aquest nom i què s’hi projecta?

Graduada en Belles Arts a la UB i Màster d’Arts Visuals per la Kask School of Arts de Bèlgica, l’artista Paula Puiggròs ha mostrat la seva obra en diferents festivals i exposicions de Catalunya, Bèlgica i Itàlia.

L’art no es pot abstreure del món que l’ha engendrat. L’art no pot fer altra cosa que assumir corresponsabilitat com a canal d’interpretació de la vida davant d’una crisi de civilització derivada de dos segles d’una destructiva cosmovisió productivista.

En els últims deu anys, l’emergència climàtica ha esdevingut un tema central en la programació de museus, centres d’art i biennals arreu del món. No obstant, l’existència de certs condicionants conjunturals fan desaparèixer la possibilitat de dur a terme projectes sostenibles.

Arriba a Balaguer una altra edició del Forma Singular. Espais d’Art Contemporani que passa a ser bianual, però manté l’edició d’enguany que fa de pont cap a aquest canvi de periodicitat