Continguts

En els últims deu anys, l’emergència climàtica ha esdevingut un tema central en la programació de museus, centres d’art i biennals arreu del món. No obstant, l’existència de certs condicionants conjunturals fan desaparèixer la possibilitat de dur a terme projectes sostenibles.

El Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona es prepara per celebrar una nova edició alhora que el seu decenni que se celebrarà a la ciutat del 13 d’octubre al 26 de febrer.

Jordi V. Pou (con)viu amb l’art de la fotografia des de la joventut i en aquesta s’expressa. Ho fa com a mitjà professional, però també d’expressió. Així, en l’art d’aquesta tècnica naixen propostes expositives com ‘Observed(o)’ o ‘Kokovoko’.

El recorregut visual de l’SCAN d’enguany descobreix algunes de les realitats i seqüeles menys evidents dels conflictes bèl·lics dels darrers cent anys. Com si es tractés d’una investigació forense de gran magnitud, els espais de reflexió que proposa penetren el visitant a través de petites dosis de desconstrucció bèl·lica.

Els documentals d’Alba Sotorra i Clua commouen i sacsegen. Parlen de llibertat, igualtat i identitat a partir d’una feina feta amb el cap, però també amb l’estómac i, sobretot, amb el cor des d’una posició que, per honestedat, defuig la pretesa objectivitat.

Cent anys de la publicació de A la recerca del temps perdut. A mig camí entre Proust i nosaltres, Roland Barthes, crític de l’avantguarda francesa dels anys setanta, enamorat de l’obra proustiana, reflexionà sobre el poder talismàtic de l’obra de Proust i l’emprà per analogitzar-hi la seva pròpia pèrdua, la seva pròpia recerca.

Soc dels qui pensa que l’obra d’art ha de tenir valor per si mateixa. Però sí que és cert que el fet que en moltes de les pel·lícules seleccionades es reflecteixin, amb sensibilitat, preocupacions vives, que susciten debat i controvèrsia en la societat, pot contribuir a immergir-se en la riquesa de llenguatges del cinema.

Ens trobem a Cal Rosal, una antiga colònia tèxtil al costat del Llobregat nascuda a final del segle XIX i abandonada fa 30 anys, amb diferents naus i un edifici avui central, que havia exercit la funció de convent.

Sovint, el turisme s’associa a l’aire lliure, al paisatge… Però l’anomenat turisme urbà consisteix a perdre’s pels carrers de la ciutat i a visitar els mercats, els monuments, els museus, a gaudir de la gastronomia del lloc i a assistir a esdeveniments que s’hi celebren. L’atzar em permeté visitar l’exposició Mondrain Evolution.

Les mares són arrel, refugi, cures… i des de fa dos anys, a Solsona, n’hi ha una que també gesta, cria, conhorta i fa créixer l’oferta cultural incardinada en el territori. Perquè si a tota mare li dol veure els fills marxar de casa, aquesta malda per retenir-los sense eixalar-los, sinó promocionant-los.

L’11 de març del 2021 el famós artista digital Mike Winkleman, més conegut com a Beeple, venia a la famosa Christie’s, la seva obra EVERYDAYS: The First 5000 Days per 69,3 milions de dòlars. En aquesta obra concretament es mostren miniatures d’imatges dels primers NFT, marcant un abans i un després en el món de l’art digital.

En els darrers anys, les comarques gironines han estat testimoni de la migració d’alguns espais de creació, producció i exhibició cultural contemporània de la ciutat al poble. Gestors i creatius han cercat un model de vida alternatiu i sostenible en què l’esdevenir de la vida al poble els permeti generar aquests espais idíl·lics on crear i habitar.