Continguts

La Fundació Guillem Viladot – Lo Pardal, en col·laboració amb l’Ajuntament d’Agramunt, Òmnium Cultural Segarra – Urgell, la Fundació Joan Brossa i l’Associació Alba, ha llançat una convocatòria per a la tercera residència artística Lo Niu. Els projectes podran presentar-se abans del 22 de juny.

Després d’una llarga espera, el Morera obre finalment les portes del 13 d’abril al 12 de maig per presentar-se de nou i molt canviat.

El festival de fotografia internacional SCAN, organitzat per l’Ajuntament de Tarragona, obre la convocatòria del programa Talent Latent 2024. Aquesta iniciativa es dirigeix a fotògrafs i fotògrafes de tot el món per tal que puguin participar en l’exposició central del festival.

Compromesa a donar a conèixer les estructures de poder i de control de les societats de vigilància, l’artista contemporània Paula Artés utilitza la fotografia com a excusa per accedir a aquests espais i qüestionar-los col·lectivament.

El Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona d’enguany posa el focus en la recuperació de la imatge com a recurs per incidir en la memòria col·lectiva, la qual es difon a través del concepte Traces.

El Museu de l’Art Prohibit, a Barcelona, interpel·la la nostra capacitat de tolerància i consciència crítica amb obres d’artistes nacionals i internacionals que en algun moment han estat censurades, prohibides, denunciades o amenaçades per motius polítics, religiosos o socials.

Les exposicions es van posar en marxa el 28 d’octubre de 2023 al centre expositiu lleidatà, que enceta l’any amb un seguit d’activitats que mariden l’espai expositor i els debats culturals.

Al bell mig del barri antic de Lleida, a la plaça dels Gramàtics número 10, concretament al subsol del Mercat del Pla, s’obre a la ciutat una associació cultural d’artistes anomenada Promethea. Però, d’on ve aquest nom i què s’hi projecta?

La sala expositiva La Gòtika de l’Institut d’Estudis Ilerdencs acull des del 22 de desembre i fins al 26 de febrer l’exposició col·lectiva de LARVA. 04.

Durant una època molt dura de la seva vida, el gravat esdevé l’única vàlvula d’escapament. En l’actualitat, però, canalitza la seva obra a través de la pintura, el fotocollage, l’e-collage, el gravat, el collage, la fotografia i el dibuix.

L’art no es pot abstreure del món que l’ha engendrat. L’art no pot fer altra cosa que assumir corresponsabilitat com a canal d’interpretació de la vida davant d’una crisi de civilització derivada de dos segles d’una destructiva cosmovisió productivista.

En els últims deu anys, l’emergència climàtica ha esdevingut un tema central en la programació de museus, centres d’art i biennals arreu del món. No obstant, l’existència de certs condicionants conjunturals fan desaparèixer la possibilitat de dur a terme projectes sostenibles.