Metamorfosi és un terme ampli. En l’accepció més bàsica en direm transformació, però les formes que pot adoptar són indefinides. N’hi ha de lluminoses, com l’eruga que esdevé papallona, i de denses i cap endins. Entre la creació i la destrucció, la vida i la mort, apareixen múltiples formes de canvi: algunes ens sostenen i d’altres ens tensionen; les sentim, les entenem o només les imaginem.
L’SCAN Tarragona d’enguany aborda la metamorfosi com una condició permanent. Alhora, ens mostra la fotografia com un llenguatge viu i híbrid, un dispositiu crític capaç d’interpel·lar-nos. Després d’onze anys d’experimentació, el col·lectiu Fame Chimica crea Comitent. En la primera edició, un convent deixa de funcionar només com a espai patrimonial per convertir-se en cos, arxiu, bosc, laboratori sonor, poesia i electrònica. A Gran ritme, Paula García-Masedo parteix del fil, la corda i el nus per parlar d’una metamorfosi feta d’acumulació, treball i temps. Una «antièpica de l’anar fent» que posa al centre els lligams, els gestos compartits i els treballs invisibles que sostenen la comunitat.
L’artista LUCE camina, ensopega i rescata allò que acostuma a passar desapercebut o que s’ha descartat. La mirada transforma el valor dels objectes, els llocs i les situacions. Vivian Alarcón planteja la seva pràctica com un recorregut per les dotze etapes de la transformació espiritual de l’alquímia. En un «deixar anar radical», el foc crema allò que ja no serveix per revelar el que roman, l’essencial. Guillermo Mora, en canvi, desborda els límits de la pintura: l’acumula, la plega, la trenca i la converteix en objecte. Atorgar a l’obra la capacitat de canviar implica anul·lar-ne tota idea d’acabament.
En aquest cicle d’anar i tornar, es desplega aquest assaig coral —i també visual— sobre les transformacions que travessen la vida. Entre el canvi inevitable i la consciència amb què l’habitem; entre allò que transformem i allò que ens transforma.
