Continguts

Suzanne Valadon admirava com representava les dones. No se m’acut un elogi millor. Ella, l’artistassa que feia de model perquè no es concebia que les dones tinguéssim res a dir. Ens volien muses.

El terme ‘colonialisme’ neix d’una realitat profunda i arrelada en nosaltres, en la nostra psique, en els nostres fets, passats i presents. Tanmateix, com es poden transcendir les alteritats hegemòniques?

Les persones que ens veuen créixer, les ciutats on vivim i els paisatges que ens envolten marquen qui som. Figueres segueix explorant facetes del seu artista més preuat: Salvador Dalí.

George Orwell preveia un futur distòpic en què tothom «viu» sota un règim i un control autoritaris a través de càmeres de vigilància. Avui, som nosaltres els que propiciem aquest control.

Aquesta caricatura neix d’una col·laboració setmanal amb El Diario Vasco. Kafka solia explorar temes que tractaven l’alienació i la pèrdua de la identitat a través de la desconnexió amb la realitat.

Aquest retrat el vaig fer abans de llegir Asimov, basant-me en la imatge popular de l’autor. Fou el primer de la col·lecció de clàssics en català de Duna Llibres.

Estàs preparat per endinsar-te al Metavers? Explora les possibilitats artístiques i els reptes d’aquests entorns virtuals amb el nou número de Mangrana i descobreix com estan transformant l’art i la cultura.

L’artista alacantina Ascensión G. Lorenzo presenta l’exposició ‘Absurda, Desconcierto i Carcome’ a la sala Gòtika de l’IEI, visitable fins al 22 de setembre.

La Panera estrena un nou programa expositiu que posa al centre la lluita per la descolonització dels cossos femenins i la reconnexió amb la mare Terra. Es tracta de quatre propostes, visitables fins al 29 de setembre de 2024.

Wajdi Mouawad és escriptor, actor i director de teatre. En els seus textos conviuen l’exili, el terror, el conflicte polític, la catarsi, la memòria… els grans eixos que confronten la humanitat.

L’artista italià viu i treballa a Barcelona. El paisatge esdevé un element clau en la seva obra, un lloc que l’artista entén com a escenari de derrota i de trànsit.

Visito l’Amor Estadella Puigverd (1937) un 14 de maig de l’any 2024. Fa quaranta-sis anys, l’artista, escriptora i mèdium, decideix emprendre un viatge important: ser ella mateixa en la Unitat mentre connecta amb la resta de «coses» valuoses.