D’ençà que em van informar que existia la possibilitat de conversar amb un xat d’intel·ligència artificial, he joguinejat amb la idea de cercar-li’n els límits… Enceto la conversa amb les recances evidents: “No parlaré mai de coses personals, íntimes, amb un aparell” –em prometo.
Ares Gratal. És compositora, cantant i instrumentista. Va néixer a Lleida, però la seva música no coneix límits, atès que la cultura i la llengua no són barreres per a la seva carrera. Intrínseca al seu caràcter com a artista, la seva passió per la música i les llengües dona fruit a un plurilingüisme musical singular que la fa única.
A través d’un cos a cos tant físic com poètic, i des d’un present contemplatiu i ple d’allò que els materials i l’entorn han de mostrar-li, l’artista Elena Aitzkoa (Apodaka, Zigoitia, 1984) estableix un diàleg amb l’espai i ella mateixa que esdevé simultàniament obra, convivència i combat.
Ja el filòsof Immanuel Kant utilitzava el concepte introduït anteriorment per Plató noümen (del grec νοούμενoν ‘noúmenon’) per referir-se a un objecte no fenomènic, és a dir, que no pertany a una intuïció material, sinó a una intuïció sensible i intangible. Aleshores, Kant separava la idea de la forma en el seu “idealisme transcendental”.
Paula Modersohn-Becker i Rainer Maria Rilke coincidiren la tardor de 1900 a la colònia d’artistes de Worpswede (Baixa Saxònia), amb 24 anys, i l’amistat els durà tota la vida. El Rèquiem que ell escrigué a la mort de Paula (amb només 31 anys a causa d’unes complicacions de part) és l’empremta més famosa d’aquesta història helicoïdal de poesia, pintura i vida.
Impulsats per la necessitat de crear des de l’art i per a l’art i fent ús d’aquesta consciència, ens hem unit escriptors, artistes visuals i periodistes amb l’únic objectiu de crear una revista especialitzada en cultura contemporània que reflecteixi les diferents maneres de fer i que coexisteixen.
