La música ha estat sempre present a la teva vida. Com s’inicia aquesta relació?
Sempre explico que la música em va amarar per dues bandes. La meva tieta, que toca l’acordió, va estudiar música i després va ser professora. Per tant, vaig començar a tocar-lo gairebé sense triar-ho, perquè ella el tocava. Recordo la frustració que vaig sentir quan me’n va ficar un a sobre i m’anava massa gran, però la veritat és que m’encantava! Vaig haver d’esperar un any per començar a tocar-lo. Llavors tenia 4 o 5 anys. D’altra banda, als meus pares sempre els ha agradat molt escoltar música, i també al meu germà, amb qui cantàvem junts al cotxe. Va ser així com vaig conèixer la música, per a mi revolucionària en aquell moment, de Victor Jara, Lluís Llach, Joan Báez… Suposo que sempre he tingut una connexió innata amb la música.
A banda de l’acordió, toques algun altre instrument?
Ara mateix, dedico tres hores diàries al saxòfon. I, a part, estudio cant, i componc. Però l’acordió és un instrument que mai no he deixat i que m’enduc a tots els concerts en què presento Impronunciable, el meu primer disc. També toco la guitarra perquè m’ajuda a compondre, però el saxofon i l’acordió són els instruments més presents a la meva vida, i sort que no en són més perquè als concerts ja vaig carregadíssima
No només toques instruments, sinó que amb 26 anys parles més de sis idiomes. Com vius en aquest ambient tan divers?
Els idiomes són una eina de feina més. Al seu moment vaig estudiar traducció i avui encara m’hi dedico. És cert que cada vegada em focalitzo més en la música, però visc a Berlín des de fa un temps, i això també em facilita l’accés a nous idiomes. Parlo anglès, que sempre ha estat present en la meva vida, italià, i també canto en portuguès. També he viscut a França. Però el que més m’agrada de poder parlar i entendre idiomes és poder conèixer altres músiques. Conec bastant la música italiana i adoro la música de Portugal i Brasil. En aquest sentit, parlar diferents idiomes m’ha obert les portes a cantar i gaudir de la música amb menys barreres
Parlar diferents idiomes m’ha obert les portes a cantar i gaudir de la música amb menys barreres
Parla’m del teu primer disc Impronunciable. El títol és en castellà, però també hi trobem cançons en català.
El nom del disc és en honor a un poema del meu avi: el que més me’l recorda. I és en castellà perquè ell era d’un poble de la Franja d’Aragó i escrivia en castellà. En el meu cas, tot i que al disc només hi ha dues lletres que són meves, em sento molt còmoda escrivint en els dos idiomes i componc tant en l’un com en l’altre.
Per què vas utilitzar les lletres del teu avi i què més hi trobem en aquest disc?
El meu avi era metge i també pintava. Inclús va arribar a fer una exposició. Però la poesia era una cosa que només compartia amb la família i amics. Abans d’endinsar-me plenament en el disc, em mirava la seva poesia com una ajuda, però a mesura que el llegia cada vegada m’agradava més. De sobte, va passar de ser una eina a una necessitat: vaig voler donar-li veu perquè la gent escoltés allò que havia escrit. Al disc hi ha quatre poemes que són seus. El poema que dona nom al disc ens parla d’un poeta que cerca una paraula que ho pugui dir tot, gairebé màgica, però el poema no tenia títol.
Com et sents un any després de la sortida del disc?
El disc està tenint molt bona rebuda. Costa que la gent s’interessi per algú que no coneix de res… Per tant, en aquest sentit estic contenta. A més, quan estic a l’escenari aprenc moltíssim i m’ho passo molt bé. També toco amb gent molt bona i molt maca, i això és un gust enorme.
On toques actualment?
Berlín és el meu campament base, però també estic molt a Lleida i passo temporades a Israel. La meva parella és d’allà. Així que tinc grup a Berlin, però també a Lleida i dos perfils musicals: l’Ares instrumentista i l’Ares compositora i cantant.
La teva parella és l’acordionista Ira Shiran. Parla’m del vostre projecte en comú.
A Alemanya hi ha un organisme anomenat el Consell Catedral dels jueus a Alemanya; l’Ira és jueu i d’Israel, i aquest organisme organitza un concurs anual. Aquest concurs permet entrar els guanyadors a un catàleg que està format per un llistat amb diversos músics i oferta cultural. Per tal de trobar una proposta que ens unís als dos, vam decidir aprendre música sefardita. Volíem fer alguna cosa junts en l’àmbit professional i vam trobar l’oportunitat.
Què ens podries destacar de la música o de la cultura sefardita?
La música sefardita o la tradició sefardita s’origina amb els jueus que vivien a la península Ibèrica a l’edat mitjana. En aquell moment la població feia segles que vivia a la península, parlaven castellà, i van ser expulsats. Aquestes comunitats jueves que parlaven castellà se’n van anar a viure a diferents llocs entre el Mediterrani i el Mar Negre. El nostre duet es diu Entre Mares perquè recupera la música d’aquestes poblacions, que ara encara viuen allà, cançons escrites en una espècie de castellà medieval, tot i que el castellà pràcticament s’ha perdut.
La música sefardita s’origina amb els jueus que vivien a la península Ibèrica a l’edat mitjana. El duet Entre Mares recupera la música d’aquestes poblacions
Com és conviure en aquest plurilingüisme musical i/o diversitat cultural?
Jo sempre intento difuminar la barrera lingüística. Avui tinc un concert a Berlín i totes les cançons que toquem són en català i castellà. Em preparo el concert de manera que els tradueixo parts de les cançons i els explico una mica de què tracten. Quan l’Ira i jo anem a Lleida, canto alguna cançó en hebreu, i crec que és interessant per al públic. A vegades canto alguna cançó en alemany, i tinc la sensació que agrada. També em sembla interessant poder barrejar idiomes. Amb el català i el castellà ho faig de manera molt natural. Encara no he interpretat Impronunciable fora de Catalunya, però tinc al cap organitzar un concert a Madrid i cantar cançons en català. No sé quina serà la rebuda del públic, però penso que el bilingüisme em defineix.
La llengua ens defineix?
En el meu cas, sento que la llengua forma part de qui soc i que, al mateix temps, em defineixen moltes llengües. També penso que la llengua té molt a veure amb les per- sones amb qui la parlem, perquè jo no parlo igual amb ma padrina que amb un amic; per molt que parlem la mateixa llengua, no utilitzes les mateixes paraules… Al final, hi ha una llengua perquè està tot acumulat en una gramàtica, però hi ha molts dialectes, moltes versions. I sí, en el meu cas em defineixen moltes llengües, però cap no la parlo com el català o el castellà. Ara bé, jo soc en totes.
El poema que dona nom al disc Impronunciable ens parla d’un poeta que cerca una paraula que ho pugui dir tot, gairebé màgica
Per últim: ens pots parlar de projectes futurs?
M’agradaria gravar un altre disc, potser només en format digital. És una idea que em motiva molt. Una amiga meva té fills i sempre es queixa que els nens cantin les cançons dient vermell, quan haurien de dir roig. M’agradaria fer un projecte de cançons infantils lleidatanes, tot i que quedaria fora de la meva trajectòria fins ara. És una idea que tinc al cap i que voldria proposar a altres músics de Lleida.
