Del Baix Camp al Segrià i de Reus a Lleida. La Patricia, la Saray i la Ma són les tres fundadores i actrius de Les Cícliques, una companyia de teatre de Lleida ciutat que posa la dona al centre a través de l’expressió corporal com a canal de denúncia.
Joan Palomares és compositor, guionista, fotògraf i sociòleg. Va nàixer a València i ha crescut a Bellreguard. ‘Manifest Antiromàntic’ és una electroòpera que reflecteix de manera irònica i reflexiva l’estat neoliberal dictatorial que s’amaga darrere el consum digital.
Josep Vallverdú i Aixalà és autor de més de tres-centes obres i escriptor de diversos gèneres literaris: poeta, dramaturg, traductor… És un privilegi entrevistar-lo pocs dies abans de fer 100 anys i l’any en què el país el commemora de forma oficial pel seu centenari.
Jordi V. Pou (con)viu amb l’art de la fotografia des de la joventut i en aquesta s’expressa. Ho fa com a mitjà professional, però també d’expressió. Així, en l’art d’aquesta tècnica naixen propostes expositives com ‘Observed(o)’ o ‘Kokovoko’.
Hugo Caselles-Dupré, Pierre Fautrel i Gauthier Vernier (29 anys tots) van fundar Obvious amb l’objectiu de demostrar que la IA pot fer més que fer circular cotxes sense conductor o transformar la fabricació: també pot ser creativa.
Conversem amb ChatGPT-3 per saber quina és la seva opinió sobre la capacitat creativa de la IA i altres qüestions relacionades amb la nostra cultura, i la seva: artificialisme, per oposició a humanisme.
Mitjançant la percepció, l’enregistrament i el joc de la remescla, l’artista Agnès Pe s’endinsa a escodrinyar els marges del sistema per arribar a traslladar-ne les seues distorsions. En aparença casuals, alguns dels fragments amb què elabora la seva obra són fruit d’experiències quotidianes.
Ares Gratal. És compositora, cantant i instrumentista. Va néixer a Lleida, però la seva música no coneix límits, atès que la cultura i la llengua no són barreres per a la seva carrera. Intrínseca al seu caràcter com a artista, la seva passió per la música i les llengües dona fruit a un plurilingüisme musical singular que la fa única.
Els documentals d’Alba Sotorra i Clua commouen i sacsegen. Parlen de llibertat, igualtat i identitat a partir d’una feina feta amb el cap, però també amb l’estómac i, sobretot, amb el cor des d’una posició que, per honestedat, defuig la pretesa objectivitat.
A través d’un cos a cos tant físic com poètic, i des d’un present contemplatiu i ple d’allò que els materials i l’entorn han de mostrar-li, l’artista Elena Aitzkoa (Apodaka, Zigoitia, 1984) estableix un diàleg amb l’espai i ella mateixa que esdevé simultàniament obra, convivència i combat.
Mentre espero l’arribada de Carles Oliver, l’arquitecte que ha desenvolupat l’art de conversar amb el nostre territori i els seus espais, a través dels materials sostenibles locals, començo a reflexionar sobre com podrem sobreviure a l’escalada de temperatures creixent que els experts han pronosticat.
Enèrgica i plena d’idees, Freya Day utilitza la creativitat i els sentiments que porta a dins per plasmar-los en la seva obra més personal. Versada diàriament al treball d’ordinador, l’artesania dels pigments li permeten allunyar-se de la seva feina més rutinària: la il·lustració i el disseny gràfic.
