Enric Garcia Jardí

Tarragona, 1992

Col·laborador 
Escriptor i periodista. Ha publicat les biografies Senyor Boada (2022) i Francesc Xammar Vidal: dignitat i compromís a la perifèria de Tarragona (2018) —aquesta darrera, escrita a quatre mans amb Ricard Lahoz—, així com el recull d’articles Cròniques del quetzal. Escrits d’un viatge al nord de Guatemala (2021).
Ha estat guardonat amb els premis Recvll (2018), Joan Marc Salvat (2019) i Francesc Candel (2022) de periodisme, i amb un accèssit al V Premi de María Luz Morales de periodisme feminista (2022).

Articles

Raimon (Xàtiva, 1940) ha estat considerat la veu iniciàtica de la cançó en català. Una veu sorgida d’un silenci antic i molt llarg, d’un carrer Blanc humil, de records enfosquits per l’ombra amenaçadora dels delators del règim. Una veu forta com una ventada, que va encoratjar la societat a perdre la por i a dir no a una dictadura. Una veu ens ha deixat un llegat cultural immens.
He llegit que Otobong Nkanga (Kano, 1974), l’artista nigeriana que exposa aquests mesos a l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), explora «la relació dels éssers humans amb els paisatges».
Hi ha homes que s’han cregut que els nostres vincles íntims amb el patriarcat es resolen vestint-se d’etiquetes feministes: un canvi en l’ús lingüístic del plural, quatre lectures assagístiques i un parell de conceptes clau per a les converses políticament correctes…
Sota el títol LatAm Boom!, la 27a edició d’Animac, la Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya, celebrada a la ciutat de Lleida entre els dies 23 i 26 de febrer, es dedica a l’esclat que l’animació llatinoamericana ha viscut en les darreres dècades.
Soc dels qui pensa que l’obra d’art ha de tenir valor per si mateixa. Però sí que és cert que el fet que en moltes de les pel·lícules seleccionades es reflecteixin, amb sensibilitat, preocupacions vives, que susciten debat i controvèrsia en la societat, pot contribuir a immergir-se en la riquesa de llenguatges del cinema.