Continguts

El terme ‘colonialisme’ neix d’una realitat profunda i arrelada en nosaltres, en la nostra psique, en els nostres fets, passats i presents. Tanmateix, com es poden transcendir les alteritats hegemòniques?

Estàs preparat per endinsar-te al Metavers? Explora les possibilitats artístiques i els reptes d’aquests entorns virtuals amb el nou número de Mangrana i descobreix com estan transformant l’art i la cultura.

Quin és el misteri de l’existència? Som lliures les persones o hi ha un mapa traçat en origen, allò que anomenem destí? Descobreix-ho amb nosaltres en aquest nou número de la revista.

El temps transcorregut fins ara ha organitzat les societats en unitats estereotipades, amb la qual cosa la brúixola cognitiva de les persones s’ha desenvolupat segons aquestes. Però qui som realment?

La llibertat de l’artista està determinada per un pacte social que antecedeix la llibertat mateixa. Així, la llibertat d’expressió, conjuntament amb la necessitat creativa, estableixen un pols de tensió amb certs aspectes de la moral cívica.

L’actual situació d’emergència mediambiental i ecològica no pot ser ignorada. L’escalfament global, la pèrdua de la biodiversitat o l’esgotament dels recursos naturals, entre d’altres, són alguns dels símptomes greus que avui criden a una acció immediata per salvar el planeta Terra.

La nostra memòria col·lectiva és subterfugi de les lluites del passat, però també és precursora d’un modus operandi que avui ens confronta. Mai ningú no hauria d’haver dictat sentència, mai ningú no s’hauria d’haver sotmès: “els homes són forts”, “les dones són dèbils”…

La IA és una tecnologia que ha tingut un impacte profund en molts aspectes de la societat, i la seva influència en el sector creatiu i de les arts no és una excepció. Tanmateix, arribarà la IA a ser un element disruptiu en la nostra manera de fer i crear les coses?

Es calcula que les persones dediquen una mitjana de gairebé quatre hores al dia a mirar continguts a través de la televisió i/o altres pantalles. Tanmateix, el consum diari d’imatges no és només digital, atès que en desplaçar-nos de casa a la feina −i viceversa− se’ns imposen centenars de missatges amb la intenció original de persuadir-nos.

Ja el filòsof Immanuel Kant utilitzava el concepte introduït anteriorment per Plató noümen (del grec νοούμενoν ‘noúmenon’) per referir-se a un objecte no fenomènic, és a dir, que no pertany a una intuïció material, sinó a una intuïció sensible i intangible. Aleshores, Kant separava la idea de la forma en el seu “idealisme transcendental”.

La tecnologia i l’art sempre han estat íntimament relacionades. No obstant això, no és el mateix tallar i modelar la pedra, que crear una obra d’art digital aplicant un algoritme en una cadena de dades o blockchain. Segons nonfungible.com, aquesta part del mercat de l’art tancava l’any 2021 amb unes vendes de 17.000 milions de dòlars.

En aquest segon número volem posar èmfasi en allò que som en sentit col·lectiu i global, en la interrelació col·laborativa que ens permet fer un pas més enllà de l’individual. Volem fer-vos partícips d’allò que per a nosaltres també resulta bàsic i fonamental: crear cooperant.