Continguts

If architecture has been defined as the art and technique of design and building, then unearthing architectures is the decolonial analytical and activist practice that aims to uncover the financialization of culture.

Amb un as sota la màniga ―almenys, això creuen!―, les grans corporacions tecnològiques estan desenvolupant un bessó digital del capitalisme. Ho fan a porta tancada i amb les regles de sempre: l’afany de lucre i altres enginys del mercat «lliure».

La pornografia és la «representació explícita de caràcter sexual, en format escrit, visual o sonor, que té la finalitat d’excitar sexualment». Es diferencia de l’erotisme pel seu caràcter explícit, que el DIEC defineix com la «inclinació, tendència, a tot allò que suscita l’impuls sexual».

Si ens plantegem especialment els límits de l’art com a límits diferents a la mera expressió d’idees o a la mateixa llibertat de la informació és perquè l’artista ha reclamat, i en bona mesura ha conquerit per a la seva persona, una mena de «dret a la irreverència moral».

En un encreuament entre escultura i arquitectura, els artistes del land art utilitzen sovint la natura com a material per intervenir sobre ella mateixa alterant el paisatge, sense agredir-lo, per acostar-lo més a l’ésser humà.

En els últims deu anys, l’emergència climàtica ha esdevingut un tema central en la programació de museus, centres d’art i biennals arreu del món.

La historiadora de l’art Katy Hessel, a la introducció del seu manual ‘Historia del arte sin hombres’, es pregunta: “Soc capaç d’anomenar vint dones artistes de memòria? Deu d’abans del 1950? Alguna d’anterior a 1850?”

Al segle XIX, Europa va patir una epidèmia de sífilis. Aleshores encara es creia i es deia que les dones n’eren la causa principal i les verges la sanaven.

La construcció ‘intel·ligència artificial’ s’encunya per primera vegada per l’informàtic John McCarthy durant la conferència a Darmouth l’any 1956.

Les arquitectures imaginàries han estat un motiu recurrent de representació a través de la història de l’art. El seu desenvolupament s’ha vist motivat des de la il·lustració d’un passat fantàstic o la concepció d’un futur imaginat. 

‘La Trena’ és una reeixida adaptació teatral del llibre del mateix nom de la francesa Laetitia Colombani (2017): la història de tres dones relacionades per un fet circumstancial.

Nines amb la pell fosca. Artistes que versen sobre sexualitat. Editorials de moda curvy… La diversitat no implica igualtat si els nous perfils impliquen el mateix sotmetiment.