Continguts

La pornografia és la «representació explícita de caràcter sexual, en format escrit, visual o sonor, que té la finalitat d’excitar sexualment». Es diferencia de l’erotisme pel seu caràcter explícit, que el DIEC defineix com la «inclinació, tendència, a tot allò que suscita l’impuls sexual».

Si ens plantegem especialment els límits de l’art com a límits diferents a la mera expressió d’idees o a la mateixa llibertat de la informació és perquè l’artista ha reclamat, i en bona mesura ha conquerit per a la seva persona, una mena de «dret a la irreverència moral».

En un encreuament entre escultura i arquitectura, els artistes del land art utilitzen sovint la natura com a material per intervenir sobre ella mateixa alterant el paisatge, sense agredir-lo, per acostar-lo més a l’ésser humà.

En els últims deu anys, l’emergència climàtica ha esdevingut un tema central en la programació de museus, centres d’art i biennals arreu del món. No obstant, l’existència de certs condicionants conjunturals fan desaparèixer la possibilitat de dur a terme projectes sostenibles.

La historiadora de l’art Katy Hessel, a la introducció del seu manual ‘Historia del arte sin hombres’, es pregunta: “Soc capaç d’anomenar vint dones artistes de memòria? Deu d’abans del 1950? Alguna d’anterior a 1850?” La resposta és no.

Al segle XIX, Europa va patir una epidèmia de sífilis i la malaltia va afectar persones de múltiples nacionalitats, inclosos nombrosos artistes de diverses disciplines. Aleshores encara es creia i es deia que les dones n’eren la causa principal i les verges la sanaven.

La construcció intel·ligència artificial s’encunya per primera vegada per l’informàtic John McCarthy durant la conferència a Darmouth l’any 1956. Considerada l’embrió de la disciplina, unes dècades més tard, la terminologia està de moda i esdevé cabdal en l’argumentari tecnològic. Però, què succeeix en el sector de les arts?

Les arquitectures imaginàries han estat un motiu recurrent de representació a través de la història de l’art. El desenvolupament d’aquestes arquitectures s’ha vist motivat majoritàriament des de dos vessants: la il·lustració d’un passat fantàstic i la concepció d’un futur imaginat. 

La Trena és una reeixida adaptació teatral del llibre del mateix nom de la francesa Laetitia Colombani (2017). La història d’aquestes tres dones relacionades per un fet circumstancial és, fins i tot, fàcil d’imaginar, però no ho és tant aconseguir transmetre’n la tenacitat amb què les protagonistes principals canvien el seu destí.

Nines amb la pell fosca. Artistes que versen sobre sexualitat. Editorials de moda curvy… Quines ganes de celebrar bones noves i quina velocitat que adquireixen les mans sense reparar en què estem aplaudint! La diversitat no implica igualtat si els nous perfils impliquen el mateix sotmetiment.

Sovint, el turisme s’associa a l’aire lliure, al paisatge… Però l’anomenat turisme urbà consisteix a perdre’s pels carrers de la ciutat i a visitar els mercats, els monuments, els museus, a gaudir de la gastronomia del lloc i a assistir a esdeveniments que s’hi celebren. L’atzar em permeté visitar l’exposició Mondrain Evolution.

N’hi ha prou amb endinsar-se en algunes exposicions d’art contemporani per a copsar com han anat canviant els valors que duen a realçar unes peces en detriment d’unes altres. S’ha advertit, de forma considerable, que la dissolució del Classicisme va menar cap a les avantguardes del segle XX.