Ana González Chouciño

La Corunya, 1981

Escriure és com caminar sense rumb. Sé on comença el camí, però no on em portaran les paraules

Col·laboradora

Nascuda a La Corunya, emigra a Edimburg després d’estudiar Història de l’Art i treballar durant cinc anys al CGAC (Centro Galego de Arte Contemporánea). A la capital escocesa, cursa un màster de comissariat i crítica i codirigeix la galeria Interview Room 11. L’escriptura ha estat una constant durant tota la seva carrera. Fa poc més de dos anys arriba a Tarragona i comença a escriure en català, un idioma que comença a ser casa.

Articles

Mariaelena Roqué. Un cos llançat a la lluita

‘Silenci despullat. UnaDonaUna’ és una exposició al MAMT comissariada per Manuel Guerrero Brullet. Les obres, íntimes i suggeridores, sorgeixen en gran part de la complicitat entre Roqué i el pianista Carles Santos.

‘De Festes i des/Fetes’, de Marga Ximenez

‘De Festes i des/Fetes’ aborda l’espai domèstic com a lloc de resistència política i simbòlica a través de la pràctica artística, des d’una lectura feminista que connecta cos, memòria i violència estructural.

Embarrat i el poder

La sirena de la fàbrica Trepat ens va absorbir com un forat negre, ens va traslladar a un altre segle, ens va ancorar a aquest lloc. L’embarrat, després de trenta anys, va funcionar de nou i va culminar el nostre viatge en el temps.

Antibiografia

Les fotografies encapsulen el nostre cos i el nostre entorn en un temps que ja no existeix, en un espai que potser ja ha quedat enrere. Anem recollint aquests rastres perquè ens acompanya l’instint de desembullar el caos.

Abel Azcona. Les meues famílies (1988-2024)

Marina Abramović, en el pròleg de Volver al padre, escriu que l’objectiu d’un artista de performance és «posar en escena la por primordial al dolor, a la mort i a tot el que compartim en les nostres vides, per posteriorment mostrar-lo i evidenciar-lo enfront d’una audiència».