Gertrude Abercrombie. La bruixa surrealista

Els seus pares eren cantants d’òpera, però a Gertrude Abercrombie li agradava més el jazz. A aquesta artista surrealista la comparen amb Magritte i Giorgio de Chirico. De manera autodidàctica, l’americana també va crear mons interiors plens de misteri en els quals ella era la protagonista absoluta, una dona solitària que caminava amb determinació cap enlloc. Es va pintar una vegada i una altra com una bruixa solitària que, paradoxalment, muntava festes llegendàries per als seus amics del Chicago més bohemi.
La Granja d’Escarp, 1969
El millor regal que m’han fet mai va ser cosa de Richie Powell. I no anava embolicat. Si no heu escoltat el tema Gertrude’s Bounce, busqueu-lo. Invoqueu la bruixa que vaig ser.

Subscriu-te per seguir llegint!

Aquest contingut només està disponible per als nostres subscriptors digitals.
Per tal d'obtenir més informació sobre les diferents modalitats de subscripció que t'oferim, fes clic al següent botó:
M'interessa patrocinar aquesta secció