Nascuda a Buenos Aires el 1966, Alicia Gallego viu i treballa a Barcelona des de 1992. Doctora en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, és artista i docent especialitzada en tècniques de gravat. Actualment coordina Arts del Llibre a l’Escola Llotja. La seva obra parteix del gravat en les seves diverses variants —xilografia, litografia, linòleum o tamponatge— i de les transformacions que es produeixen entre la matriu i la imatge estampada. El 2009 va impulsar el col·lectiu de gravadores Empremtes de Dones i, el 2024, va presentar Itinerari gràfic a la Fundació Felícia Fuster, una vintena de gravats elaborats entre 2018 i 2023.
Vas començar a gravar a l’Argentina i portes més de trenta anys a Barcelona. Com ha estat aquest camí?
La meva família és originària de Galícia, però vam anar a l’Argentina. Després vaig arribar molt jove a Barcelona. Em sento una mica dels tres llocs i, de vegades, una mica estrangera a qualsevol d’ells. Això em fa sensible a la immigració i a la diversitat cultural. Canviar de país et fa ser més comprensiva i solidària. La pròpia experiència ens acosta a altres realitats d’una manera concreta.
Em sento una mica dels tres llocs i, de vegades, una mica estrangera a qualsevol d’ells
Treballes amb tècniques diferents: xilografia, litografia, linòleum, tamponatge… Com decideixes quina demana cada obra?
La tria de la tècnica està vinculada al resultat final que busco, malgrat que de vegades, durant el procés, hi ha canvis que s’imposen i aleshores cal tornar a començar. La litografia és potser la tècnica que et dona més llibertat per la seva relació estreta amb el dibuix; la xilografia està més subjecta a l’acte de gravar, d’incidir en la fusta.
La tria de la tècnica està vinculada al resultat final que busco, malgrat que de vegades, durant el procés, hi ha canvis que s’imposen
El gravat parteix d’una matriu que després es transforma en imatge. Com es produeix aquesta metamorfosi?
Parteixo del dibuix, després gravo la matriu i finalment estampo. La imatge de l’estampa apareix invertida en relació amb la matriu. A partir de les proves d’estat es pot continuar transformant la matriu i, per tant, també la imatge final.
Què fa única cada estampa?
A escala de mercat, la numeració de l’estampa. El gravat, però, és un art seriat que parteix d’una matriu plana que s’estampa prioritàriament sobre paper, i la sèrie ha de ser uniforme. És una tècnica de producció tradicional molt activa que, alhora, admet experimentacions que poden produir estampes úniques.
Treballo entre la xilografia i la litografia perquè cada matriu em demana un temps de pensament diferent
La teva tesi, El libro como creación gráfica en el Futurismo Italiano y Ruso, estudia el llibre com a creació gràfica en el futurisme. Per què vas escollir aquest tema?
Perquè el futurisme va presentar una nova concepció del llibre com a objecte artístic, molt relacionada amb el gravat, sobretot pel que fa a les il·lustracions.
El 2009 vas impulsar Empremtes de Dones. Per què calia un col·lectiu específic de gravadores?
Les dones som col·laboratives i sabem treballar sumant esforços. Em va inspirar un grup de dones de l’Argentina que coneixia. Actualment, ens podeu veure, des del 26 de setembre, a l’exposició Empremtes de Dones, al Museu Molí Paperer de Capellades.
Com sorgeix Hàbitat minuciós (2022)
És l’obra que serveix de punt de partida del que estic treballant ara. Sorgeix d’algun apunt dibuixat directament de la natura. M’interessa el vincle entre natura i humanitat. Durant la pandèmia, vaig començar a treballar més quan ens van deixar sortir i vaig poder tornar a comunicar-me amb l’entorn natural. Crec que vaig començar a dialogar-hi d’una altra manera, dibuixant de forma més directa i vinculada amb l’espiritualitat, creant amb menys abstracció.
Vaig començar a dialogar amb l’entorn natural d’una altra manera, dibuixant de forma més directa i vinculada amb l’espiritualitat
Quins referents t’han acompanyat al llarg de la teva trajectòria com a gravadora?
Infinits. Des de la primera professora que em va parlar del tema fins als artistes que he descobert en múltiples exposicions. D’aquí, i entre els clàssics, cal destacar Miró, Tàpies i Picasso. Actualment també trobo influències a les xarxes.
Portes vint anys ensenyant gravat a la Llotja. Què t’ha ensenyat la docència sobre el teu propi ofici?
El gravat és una activitat col·lectiva perquè el tòrcul, la premsa per estampar, es comparteix entre diferents artistes. Cal ensenyar això també a l’alumnat, perquè un mal ús pot perjudicar una altra persona. L’ensenyament sempre aporta: jo ensenyo la tècnica, però després hi ha la creativitat, que ens enriqueix mútuament.
En què estàs treballant ara i on podrem veure la teva obra properament?
Estic treballant en diversos projectes col·lectius. Entre d’altres, l’exposició Mediterranis, organitzada per la Fundació Baleària, amb artistes que treballem tècniques diferents. L’exposició recorrerà diferents espais de l’entorn mediterrani, com la Torre dels Ducs de Medinaceli, al Verger, Alacant.
