Noemí Vilaseca

Solsona, 1980

Sentir i escriure per fer sentir

Col·laboradora
Comunicadora a través del periodisme i el protocol. Dedicada a explicar realitats singulars. Acòlita del periodisme lent, de vocació. Soc més d’històries que de notícies.

 

Articles

Amb la trilogia de curtmetratges que ens presenta Pol Merchan a La Panera, aterrem a Berlín, una mena de País de Mai Més, on poder desafiar les categories binàries de gènere. L’exposició podrà visitar-se fins al 26 de maig.
El Museu de l’Art Prohibit, a Barcelona, interpel·la la nostra capacitat de tolerància i consciència crítica amb obres d’artistes nacionals i internacionals que en algun moment han estat censurades, prohibides, denunciades o amenaçades per motius polítics, religiosos o socials.
L’art no es pot abstreure del món que l’ha engendrat. L’art no pot fer altra cosa que assumir corresponsabilitat com a canal d’interpretació de la vida davant d’una crisi de civilització derivada de dos segles d’una destructiva cosmovisió productivista.
La 9a edició del festival Embarrat es dedica a l’art com a agulló de la reflexió crítica sobre els perjudicis que les societats inferim a la Mare Terra, la més fèrtil: mare de totes les mares.
Els documentals d’Alba Sotorra i Clua commouen i sacsegen. Parlen de llibertat, igualtat i identitat a partir d’una feina feta amb el cap, però també amb l’estómac i, sobretot, amb el cor des d’una posició que, per honestedat, defuig la pretesa objectivitat.
Ens trobem a Cal Rosal, una antiga colònia tèxtil al costat del Llobregat nascuda a final del segle XIX i abandonada fa 30 anys, amb diferents naus i un edifici avui central, que havia exercit la funció de convent.
Les mares són arrel, refugi, cures… i des de fa dos anys, a Solsona, n’hi ha una que també gesta, cria, conhorta i fa créixer l’oferta cultural incardinada en el territori. Perquè si a tota mare li dol veure els fills marxar de casa, aquesta malda per retenir-los sense eixalar-los, sinó promocionant-los.
Ens situem al bell mig de Moià en un espai rústic antany víctima de les flames de la Primera Guerra Carlina i que fins fa cinquanta anys aixoplugava porcs. Avui, amb una obertura nova que aporta lluminositat a l’emblanquinada sala gran, A Cobert s’erigeix en un refugi per al pensament crític i la creació artística.