Les mares són arrel, refugi, cures… i des de fa dos anys, a Solsona, n’hi ha una que també gesta, cria, conhorta i fa créixer l’oferta cultural incardinada en el territori. Perquè si a tota mare li dol veure els fills marxar de casa, aquesta malda per retenir-los sense eixalar-los, sinó promocionant-los. El 30 de juliol al racó més emblemàtic del pulmó verd de la capital del Solsonès tornarà a respirar La Mare, el festival artístic multidisciplinari de talent emergent nascut en plena pandèmia. Al parc de la Mare de la Font i sota la balma de la recòndita i ufanosa veïna font de la Mina, la música serà l’eix vertebrador d’una convocatòria que també acollirà altres disciplines com les arts escèniques, la pintura, la fotografia o l’escultura. L’associació La Mare Cultural, formada per un grup de joves majoritàriament procedents dels sectors cultural i audiovisual enderiats a dinamitzar la cultura de la comarca, prepara una jornada pensant en un públic sempre intergeneracional. Tot i que no en poden avançar encara el cartell, tenen clar que hi haurà dos escenaris i, possiblement, un tercer espai per a un nou gènere. Serà una jornada abocada al sentit més heterogeni de la cultura, entesa com un fet comunitari i inclusiu, ja que com més disciplines s’hi incorporin, més possibilitats hi haurà d’atraure públics diferents, un dels valors fundacionals de La Mare Cultural.
Fer d’altaveu de propostes emergents en registres allunyats d’allò més comercial i juxtaposar oferta d’arreu i local són dos dels criteris intactes amb els quals es programa aquest festival, inspirat en el Cantilafont, que celebren cada juliol al Lluçanès.
Musicalment hi tenen cabuda noms que s’identifiquen amb l’indie pop i altres terrenys menys classificables. Les cantants i compositores Lu Rois i Paula Grande i el soulman solsoní Eduard Gener, per exemple, van actuar-hi l’any passat, així com Sound de Secà amb un espectacle de percussió, mentre que en la primera edició es va apostar per les veus de Roger Mas, Clàudia Cabero, Guillem Roma, Magalí Sare i Sebastià Gris. I tots actuen enmig del verd: la natura es converteix en escenari i estatge del públic, així com en espai expositiu d’artistes de la comarca. Fins ara hi han mostrat treballs seus Aurembiaix Sabaté (vegeu “Art i procés” d’aquest número), Nicola Roca, Pau Reig, Volianna, Marc Ramonet, Kàtia Prat, R de Rojo i Orri dels Ens. Tot això, complementat amb un espai gastronòmic on només tenen cabuda productes de proximitat. Aquest apartat, que es reforçarà en les properes edicions, va en consonància amb la resta del projecte. Les mares sempre alimenten bé: aquí, sucs, vins, cerveses artesanes, formatges, embotits i altres delicadeses elaborades al Solsonès són un exemple de la sensibilitat de l’organització amb la sobirania alimentària, fonamental per a moltes famílies de la comarca. “La gastronomia i la programació cultural són un binomi que es retroalimenta quan parlem d’un lloc”, destaca Maria Moreno, responsable de comunicació de l’associació.
La Germinació
Però aquesta mare no només pareix un festival anual, sinó que la seva capacitat de gestació va més enllà amb vocació de ser-hi sempre, encara que sigui de forma latent. Així, a principi d’abril, amb la bona saó d’una primavera deslliurada de la majoria de restriccions i la set de tornar a viure cultura en viu, es
va celebrar La Germinació, un cap de setmana de música i art que va retornar al públic el resultat final dels projectes finançats per les beques Llavor, concedides l’any passat per La Mare Cultural al cantautor solsoní Alexander Aranda, Sander, i al duet format per la cantant solsonina de música antiga Montse Isanta i l’especialista de cordes polsades nord-americà Jon Wasserman. En ambdós casos han pogut enregistrar el seu primer àlbum amb la condició que tots els proveïdors i col·laboradors fossin del Solsonès.
Tal com explica Maria Moreno, “un dels catalitzadors de La Mare Cultural és la professionalització dels artistes d’aquí, perquè puguin viure del seu talent de manera sostenible”. Les beques, finançades per l’Institut d’Estudis Ilerdencs i la Diputació de Lleida, són un primer pas. Línia de vida és el primer disc
en solitari de Sander, acompanyat de Carles Ratera al baix i Josep Cordobés a la bateria, i Amors i mirades és un treball líric barroc basat en el tono humano, gènere ibèric del segle XVII.
Com en tota cita rubricada per La Mare Cultural, aquests concerts vernals tambè van ser una oportunitat per donar a conèixer el treball d’altres talents locals. En aquest sentit, al pub Sputnik de Solsona, on Sander va deixar lliscar la seva veu més íntima i nord-americana amb temes propis i versions, també es van exposar làmines de l’artista plàstica Laia Pujol, que, alhora, amb les seves aquarel·les va il·lustrar la portada del disc en directe durant l’actuació. L’endemà, la proposta passava per assistir a una audició de música barroca a l’església de Sant Martí, al costat de les ruïnes del mil·lenari castell de Lladurs, de panoràmiques privilegiades. Després d’una caminada immersiva per pinedes de pinassa i pi roig, se’ns recompensava amb la divertida actuació de Montse Isanta i Jon Wasserman i amb Cucut i amagar, una mostra de fotografia de fauna salvatge del solsoní Joan Padró, geògraf, fotògraf i guia de natura. En tons clars, gràcils i dolços, s’integraven harmoniosament en l’entorn poc domesticat animals com el trencalòs, el picot negre, la geneta o el linx ibèric. Natura feta cultura i retornada a la natura.
Teatre comunitari
També sota el paraigua de La Mare Cultural, des del novembre passat un grup de disset persones de perfils ben diferents es troben setmanalment al taller d’arts escèniques aplicades a la creació col·lectiva i comunitària Ara i aquí, dirigit pel director i dramaturg Mia Parcerisa. En aquesta primera edició, el taller s’ha centrat en l’entrenament actoral, de coneixença del propi cos i consciència del temps, l’espai i el moviment. Decidit a trabucar el que tradicionalment s’associa al fet teatral per anar més enllà i contribuir a capgirar el que considera una vida cultural deixatada a Solsona, Parcerisa parla de comunitat. “És un espai de seguretat per a la gent que hi participa, sense prejudicis ni la cotilla de les normes, que permet reflexionar sobre l’espai que ocupem i qui som com a col·lectiu en aquest entorn que és la nostra ciutat”, assenyala. Al juny possiblement en naixerà una obra de teatre per ser representada a la via pública, en funció del que consensuïn els participants.
Part de l’interès d’aquest taller és qüestionar l’espai públic. Mia Parcerisa lamenta la progressiva “museïtzació” del nucli antic solsoní. Per això té la voluntat d’intervenir-hi des del teatre. “El fet cultural ha de servir per fer pinya, pensar el model de ciutat que volem i obrir un debat sobre l’espai en què ens movem”. Arquitectura feminista, sostenibilitat i mobilitat viària són algunes de les qüestions que també s’hi imbriquen. D’aquí que la iniciativa tingui la vocació de fer poble.
I és que prenyada de desitjos per als creadors i els públics locals, La Mare Cultural fa repensar
de quina manera es consumeix cultura al lloc, de forma transversal i intergeneracional. Sense ser imperant, ambiciona de ser canemàs sobre el qual es reprodueixi un nou ecosistema a Solsona i rodalies que en somogui la programació tot donant oportunitats a la gent de casa.
Apunta’t al nostre Newsletter per rebre informació sobre les nostres publicacions i ofertes puntuals.
Recorda consultar la bústia de correu no desitjat o spam.
Aquesta revista ha rebut una ajuda per a l’edició del Ministeri de Cultura i Esport – Direcció General del Llibre, el Còmic i la Lectura.
Promou i finança: la Generalitat de Catalunya – Departament d’Empresa i Treball
