Bell-lloc d’Urgell (Lleida), 1980. Amb l’art, específicament amb la pintura i el gravat és on es troba còmoda per expressar tot el procés intern que es desenvolupa a través d’experiències viscudes. Una d’aquestes experiències és el fet d’haver sigut mare. Explica que hi ha hagut una transformació de la seva percepció de la vida, del sentit filosòfic d’existir. Per això, en l’obra pot determinar dos processos creatius. El primer de la col·lecció ”paisatges interiors” sorgeix en una etapa introspectiva, agafant símbols com l’arbre, arrels a la natura del lloc on ve. Així agafant les constel·lacions com a element que incideix en l’atzar i marca el naixement, dibuixa d’alguna manera la seva existència, a través del cercle, la lluna, com a poder femení. Un símbol que continua utilitzant en la seva darrera obra, el segon procés, ”postals no escrites”, on es desperta presentant-se com a observadora i inspirant-se en Haikus del Llibre “Postals no escrites”, de la Felícia Fuster.
