És en l’art, específicament en la pintura i el gravat, on Aurembiaix Sabaté troba la comoditat per expressar els processos interns que s’esdevenen en la vida. Explica que la maternitat ha transformat el seu sentit filosòfic d’existir i la manera en què percep la vida. És per aquest motiu que en l’obra determina dos processos creatius diferents. En el cas de la col·lecció Paisatges interiors, que sorgeix en l’etapa introspectiva, l’artista utilitza símbols naturals del lloc on prové com l’arbre o les arrels. Al mateix temps, pren les constel·lacions com a element determinant del naixement, i que incideix en l’atzar, per dibuixar la seva existència a través d’un cercle, que representa la Lluna com a símbol de poder femení. En la seva col·lecció Postals no escrites, inspirada en el llibre de haikus de la poeta Felícia Fuster amb el mateix nom, es desperta a ella mateixa presentant-se com a observadora. La Lluna és una constant en ambdós processos.
