Bell-lloc d’Urgell (Lleida), 1980. Amb l’art, específicament amb la pintura i el gravat és on es troba còmoda per expressar tot el procés intern que es desenvolupa a través d’experiències viscudes. Una d’aquestes experiències és el fet d’haver sigut mare.
L’interès inicial per la migració es desenvolupa en el seu treball artístic després d’una llarga experiència i observacions com a migrant d’Europa de l’Est a Europa occidental.
A través d’un cos a cos tant físic com poètic, i des d’un present contemplatiu i ple d’allò que els materials i l’entorn han de mostrar-li, l’artista Elena Aitzkoa (Apodaka, Zigoitia, 1984) estableix un diàleg amb l’espai i ella mateixa que esdevé simultàniament obra, convivència i combat.
