Ens situem al bell mig de Moià en un espai rústic antany víctima de les flames de la Primera Guerra Carlina i que fins fa cinquanta anys aixoplugava porcs. Avui, amb una obertura nova que aporta lluminositat a l’emblanquinada sala gran, sota seculars bigues de fusta i entre parets irregulars que revelen el passat d’aquests baixos, A Cobert s’erigeix en un refugi per al pensament crític i la creació artística. És el nou espai cultural que els Reis d’aquest any han dut al Moianès com a resposta a la carta de l’artista i poeta Nerea Campo i el comissari del festival Ex Abrupto, Eudald Pla. Perquè “hi ha necessitat de cultura contemporània a l’entorn rural amb una programació continuada”, tal com ells constaten. A Cobert neix del desig d’uns consumidors, creadors i programadors d’art de poder accedir a aquesta oferta sense haver de desplaçar-se sempre a ciutats com Barcelona o Vic.
Per inaugurar-lo aposten per la poesia: recital el segon dissabte de gener a càrrec del moianès Francesc Cañas i la valenciana Àngels Moreno –una de les directrius d’A Cobert passa per polaritzar la visibilitat de noms i col·lectius locals i l’atracció de creadors d’arreu. Arribo al municipi de l’icònic Rafael Casanova després de circular per l’N-141C enfundada en un diorama de camps gebrats i boscos que ens prepara perquè allà on anem hi anem sense pressa. “… aquí l’alegria mai no ve de primeres, aquí, inexplicablement, tothom viu segons un ordre glaçat sobre disquisicions antigues, immensament atàvic…”, declama en aquest refugi la premiada autora de L’agulla (Pagès Editors, 2020) descabdellant-ne el genial poema narratiu. La memòria de l’àvia materna i, per extensió, de totes les dones que centra la veu de Moreno contrasta amb l’oda a l’absurd d’Ad Absurdum (Edicions Tremendes, 2021) de Francesc Cañas. Ell ens recorda, en la primera premissa, que “les algues que viuen/ al fons de l’abeurador/ no es preocupen de les vaques/ que hi venen a beure”. Ambdós ens parlen dels patrons que regeixen la nostra vida interior, i no hauríem trobat un racó millor per escoltar-los. Al gener l’agenda continua amb un taller conduït per l’artista barcelonina Maria Marvila. Persones de totes les edats són convocades a observar els voltants i espigolar-ne elements orgànics del terra per convertir-los en creacions abstractes. Al febrer hi recitaran Neus P. Cirera i Juma Barratxina, guanyador de l’última edició del Premi Senyoriu d’Ausiàs March. En el marc d’una campanya municipal també s’hi organitzarà un taller de cartellisme i expressió lliure enfocat en l’ús i l’abús de l’alcohol i l’assetjament en espais d’oci, que canalitzarà experiències personals dels joves amb el guiatge de l’artista Neus Martínez. Paral·lelament, A Cobert ha fet una crida a través de les xarxes per donar vida a l’espai expositiu, preparat per acollir instal·lacions de petit format. Així mateix, tot i que no s’ha fixat una data, aquest antic corral s’afegirà al reivindicat AnyViladot, motiu pel qual la Nerea i l’Eudald estan contactant amb entitats i artistes. A l’estiu el local s’inclourà en el circuit d’Ex Abrupto, aparador que casa la modernitat més transgressora amb la tradició. La programació d’A Cobert és orgànica i s’anirà tancant a mesura que avanci l’any. “Tenim uns ideals claríssims, però el funcionament serà experimental, de la mateixa manera que ho és obrir un centre com aquest en l’àmbit rural”, subratllen els seus responsables.
El nou espai concep la cultura com una eina de transformació social que va més enllà de la creativitat
Amb el naixement d’aquest espai han aparegut, de cop i volta, possibilitats artístiques en comú de pintors, escultors i videoartistes que s’hi han posat en contacte. Cal concebre’l, doncs, com una espurna que encengui nous projectes i creï xarxa. “La cultura esdevé política com a eina de transformació social amb què es poden treballar moltes més coses que l’estricta creativitat”, apunta Eudald Pla. Això ens porta al manifest d’A Cobert: l’aposta per la descentralització territorial i la funció cohesionadora de l’art; la reivindicació de la professionalització de l’artista, que comporta pagar per consumir cultura; l’establiment d’un protocol contra les violències masclistes i lgtbifòbiques; la declaració de l’espai lliure de consum d’alcohol, drogues i carn animal, i el respecte per l’entorn natural són algunes de les normes de la casa. Sense faramalla i pensant en les persones i les arrels, tan lluny i tan a prop, alhora, de la filosofia amb què temps enrere algú va cuidar porcs en aquestes mateixes coordenades.
