Comença el viatge experiencial i científic d’Hypatia I, la primera expedició encapçalada per dones rumb a l’estació de recerca de Mart -ubicada al desert de Utah als Estats Units.
Amb l’objectiu de contribuir al coneixement sobre el planeta vermell, promoure l’exploració de l’espai i fomentar la divulgació científica, especialment entre noies joves, set dones s’establiran a l’estació de recerca de Mart al desert de Utah. La tripulació compta amb una artista en residència, un concepte sorgit del CERN.
Soc Artemisia Gentileschi, la primera dona que va entrar a l’Acadèmia de les Belles Arts de Florència sota el patrocini dels Mèdici, la filla d’Orazio Gentileschi. Vosaltres dieu que soc la primera pintora feminista. Em vau desenterrar a finals del segle XX per reivindicar-me.
Durant els últims vint anys, el Teatre Municipal de Girona ha estat la seu principal del Temporada Alta, Festival de Tardor de Catalunya. Fins ara, amb una cartellera que, juntament amb el programa propi, conservador i comercial del teatre, havien perpetuat una clientela quinquagenària.
Els documentals d’Alba Sotorra i Clua commouen i sacsegen. Parlen de llibertat, igualtat i identitat a partir d’una feina feta amb el cap, però també amb l’estómac i, sobretot, amb el cor des d’una posició que, per honestedat, defuig la pretesa objectivitat.
La Trena és una reeixida adaptació teatral del llibre del mateix nom de la francesa Laetitia Colombani (2017). La història d’aquestes tres dones relacionades per un fet circumstancial és, fins i tot, fàcil d’imaginar, però no ho és tant aconseguir transmetre’n la tenacitat amb què les protagonistes principals canvien el seu destí.
Nines amb la pell fosca. Artistes que versen sobre sexualitat. Editorials de moda curvy… Quines ganes de celebrar bones noves i quina velocitat que adquireixen les mans sense reparar en què estem aplaudint! La diversitat no implica igualtat si els nous perfils impliquen el mateix sotmetiment.
La Grande odalisque de Jean-Auguste-Dominique Ingres (1780-1867) és un encàrrec de la reina de Nàpols, alhora germana petita de Napoleó Bonaparte, Caroline Murat (1782-1839). Segons l’IEC, el nom Odalisca fa referència a una esclava o concubina de l’harem; cal destacar, doncs, l’ús dels conceptes esclava o concubina com a opcions no excloents o, fins i tot, com a sinònims.
Es calcula que les persones dediquen una mitjana de gairebé quatre hores al dia a mirar continguts a través de la televisió i/o altres pantalles. Tanmateix, el consum diari d’imatges no és només digital, atès que en desplaçar-nos de casa a la feina −i viceversa− se’ns imposen centenars de missatges amb la intenció original de persuadir-nos.
La gravetat i la gràcia són porta d’entrada a l’univers constel·lat d’epifanies i batecs intuïtius d’una de les filosofies més particulars del segle XX: una vocació espiritual i una intimitat adquirida a còpia d’experiències místiques amb una religió cristiana particular, la passió per la civilització grega i la urgència per a defensar tots els oprimits.
Artista gràfica que ha donat la volta al món mitjançant la tècnica de l’esprai. La seva obra mural no només representa una part intrínseca i indispensable de la seva personalitat empoderada, intuïtiva i sensible, sinó que també ens interpel·la sobre algunes qüestions socials i de gènere.
Suzanne Valadon (1965-1938) proclama el manifest de la dona lliure, el 1923, a través del retrat d’una dona ajaguda, amb una cigarreta a la boca, una brusa de tirants i un pantaló de pijama ratllat. L’odalisca de La chambre bleue, a través de l’esquema clàssic compositiu del nu voluptuós trenca amb l’erotisme de la Venus de Urbino de Tiziano (1534) o de l’Olympia de Manet (1863).
