Continguts

Suzanne Valadon proclama el manifest de la dona lliure, el 1923, a través del retrat d’una dona ajaguda, amb una cigarreta a la boca, una brusa de tirants i un pantaló de pijama ratllat. Del 19 d’abril a l’1 de setembre de 2024, aquesta i d’altres obres podran visitar-se al MNAC.

La 17a edició dels Premis Mila de Periodisme per a la Igualtat de Gènere, han atorgat els premis a Mireia González Antó, Carla Mallol Marín i Núria Vilà Coma.

L’artista Zoulikha Bouabdellah creix i es forma a Algèria fins que es trasllada a França l’any 1993. Les seves obres —instal·lacions, vídeos o dibuixos— qüestionen representacions dominants, icones, juxtaposant-les a dinàmiques geopolítiques o conflictes globals.

Hi ha homes que s’han cregut que els nostres vincles íntims amb el patriarcat es resolen vestint-se d’etiquetes feministes: un canvi en l’ús lingüístic del plural, quatre lectures assagístiques i un parell de conceptes clau per a les converses políticament correctes…

La Patricia, la Saray i la Ma són les tres fundadores i actrius de Les Cícliques, una companyia de teatre de Lleida que posa la dona al centre a través de l’expressió corporal com a canal de denúncia.

El mite que enronda la figura de Lou Andreas-Salomé és gairebé inevitable. Inevitable perquè és irresistible imaginar-se una dona capaç de ficar-se a la butxaca el més granat de la intel·lectualitat europea de la seva època.

La historiadora de l’art Katy Hessel, a la introducció del seu manual ‘Historia del arte sin hombres’, es pregunta: “Soc capaç d’anomenar vint dones artistes de memòria? Deu d’abans del 1950? Alguna d’anterior a 1850?” La resposta és no.

Al segle XIX, Europa va patir una epidèmia de sífilis i la malaltia va afectar persones de múltiples nacionalitats, inclosos nombrosos artistes de diverses disciplines. Aleshores encara es creia i es deia que les dones n’eren la causa principal i les verges la sanaven.

Sabies que l’autora María Zambrano va ser la primera dona a rebre els Premis Príncep d’Astúries i Cervantes? Has sentit mai a parlar de la revista Mujeres Libres, que s’edità a Barcelona entre 1936 i 1938?

La nostra memòria col·lectiva és subterfugi de les lluites del passat, però també és precursora d’un modus operandi que avui ens confronta. Mai ningú no hauria d’haver dictat sentència, mai ningú no s’hauria d’haver sotmès: “els homes són forts”, “les dones són dèbils”…

Bruna Ruiz Planella és llicenciada en Cinematografia per l’ESCAC, on s’especialitza en direcció artística. L’últim any de la universitat, com a resultat d’haver patit violència de gènere, descobreix la pintura.

Rosa de Gabriel és artista plàstica, dibuixant i cordovesa. Mitjançant sobretot el llapis dona forma a les seves emocions, però també dibuixa a partir de retalls fotogràfics amb la tècnica del collage.