Continguts

Secció
CB Secció
Categoria
CB Categoria
Revista
CB Número de revista
Compromesa a donar a conèixer les estructures de poder i de control de les societats de vigilància, l’artista utilitza la fotografia com a excusa per accedir a aquests espais i qüestionar-los col·lectivament.
La pornografia és la «representació explícita de caràcter sexual, en format escrit, visual o sonor, que té la finalitat d’excitar sexualment». Es diferencia de l’erotisme pel seu caràcter explícit, que el DIEC defineix com la «inclinació, tendència, a tot allò que suscita l’impuls sexual».
Si ens plantegem especialment els límits de l’art com a límits diferents a la mera expressió d’idees o a la mateixa llibertat de la informació és perquè l’artista ha reclamat, i en bona mesura ha conquerit per a la seva persona, una mena de «dret a la irreverència moral».
El Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona d’enguany posa el focus en la recuperació de la imatge com a recurs per incidir en la memòria col·lectiva, la qual es difon a través del concepte Traces.
El Museu de l’Art Prohibit, a Barcelona, interpel·la la nostra capacitat de tolerància i consciència crítica amb obres d’artistes nacionals i internacionals que en algun moment han estat censurades, prohibides, denunciades o amenaçades per motius polítics, religiosos o socials.
L’artista Zoulikha Bouabdellah creix i es forma a Algèria fins que es trasllada a França l’any 1993. Les seves obres —instal·lacions, vídeos o dibuixos— qüestionen representacions dominants, icones, juxtaposant-les a dinàmiques geopolítiques o conflictes globals.
Nascuda a Foios, un poblet de València, va estudiar Belles Arts a la Universitat Politècnica de València i Drama a l’Escalante Centre Teatral de la mateixa ciutat.
És membre actiu del col·lectiu Edinburgh Collage Collective, amb el qual estableix connexions i col·laboracions amb artistes d’arreu del món.
Procedent del món del rock, va exercir com a músic, bateria i lletrista en diversos grups de la moguda barcelonina des de mitjans dels anys 70 i fins a finals dels 80.
Al bell mig del barri antic de Lleida, a la plaça dels Gramàtics número 10, concretament al subsol del Mercat del Pla, s’obre a la ciutat una associació cultural d’artistes anomenada Promethea. Però, d’on ve aquest nom i què s’hi projecta?
Marina Abramović, en el pròleg de Volver al padre, escriu que l’objectiu d’un artista de performance és «posar en escena la por primordial al dolor, a la mort i a tot el que compartim en les nostres vides, per posteriorment mostrar-lo i evidenciar-lo enfront d’una audiència».
Ho dúiem a la sang. Érem besnetes del pintor rococó Jean-Honoré Fragonard, dèiem a tothom. Te’n recordes, de com en presumíem? Edma, estimada, fa tants anys que som mortes!