La lleidatana Mabel Olea és una ballarina, artista performativa i coreògrafa catalana influïda pel teatre butoh. En les seves obres critica qüestions socials relacionades amb la imatge, la sexualització dels cossos, l’imperatiu d’agradar als altres o els conflictes derivats de l’exposició a les xarxes socials a Internet. Després de treballar a Comedia sin título, sota la direcció de Marta Pazos, i de participar en la cançó Ay mamá de Rigoberta Bandini, el 2022 va estrenar Japan al Sant Andreu Teatre, el seu primer espectacle multidisciplinari de gran format que defineix com una carta d’amor a la manca de destresa.
Els cossos continuen estant en un estat de sexualització molt gran, però crec que apropiar-nos del concepte i reconèixer-nos en aquest és com aconseguir reapropiar-nos dels nostres cossos i fer amb ells el que ens vingui de gust, sexualitzant el sexualitzable per elevar-lo i crear un material crític