Continguts

Les fotografies encapsulen el nostre cos i el nostre entorn en un temps que ja no existeix, en un espai que potser ja ha quedat enrere. Anem recollint aquests rastres perquè ens acompanya l’instint de desembullar el caos.

El Museu de l’Art Prohibit, a Barcelona, interpel·la la nostra capacitat de tolerància i consciència crítica amb obres d’artistes nacionals i internacionals que en algun moment han estat censurades, prohibides, denunciades o amenaçades per motius polítics, religiosos o socials.

Al bell mig del barri antic de Lleida, a la plaça dels Gramàtics número 10, concretament al subsol del Mercat del Pla, s’obre a la ciutat una associació cultural d’artistes anomenada Promethea. Però, d’on ve aquest nom i què s’hi projecta?

Graduada en Belles Arts a la UB i Màster d’Arts Visuals per la Kask School of Arts de Bèlgica, l’artista Paula Puiggròs ha mostrat la seva obra en diferents festivals i exposicions de Catalunya, Bèlgica i Itàlia.

L’art no es pot abstreure del món que l’ha engendrat. L’art no pot fer altra cosa que assumir corresponsabilitat com a canal d’interpretació de la vida.

En els últims deu anys, l’emergència climàtica ha esdevingut un tema central en la programació de museus, centres d’art i biennals arreu del món.

Arriba a Balaguer una altra edició del Forma Singular. Espais d’Art Contemporani que passa a ser bianual, però manté l’edició d’enguany que fa de pont cap a aquest canvi de periodicitat

Del 23 al 30 de setembre, el Centre d’Art La Panera celebra vint anys de presència artística amb una programació que disposa l’activitat cultural al centre i crida a la participació activa dels amants de l’art i de qualsevol persona que vulgui celebrar aquest vintenni.

Per les contrades ponentines hi ha vuit estrelles al cel que revelen la literatura i l’activitat artística de les avantguardes del segle XX a Lleida. L’exposició Guillem Viladot i els creadors de Ponent -instal·lada al Museu de Lleida fins a l’11 de juny- és una gran oportunitat per (re)descobrir-les.

A través d’un cos a cos tant físic com poètic, l’artista estableix un diàleg amb l’espai i ella mateixa que esdevé simultàniament obra, convivència i combat.

Les mares són arrel, refugi, cures… i des de fa dos anys, a Solsona, n’hi ha una que també gesta, cria, conhorta i fa créixer l’oferta cultural incardinada en el territori. Perquè si a tota mare li dol veure els fills marxar de casa, aquesta malda per retenir-los sense eixalar-los, sinó promocionant-los.

Gósol, al vell mig del Parc Natural del Cadí-Moixeró, ha estat el municipi triat per acollir la tercera edició del festival Errant. Itineraris d’art i pensament. Una proposta senzilla de forma –però d’arrel molt profunda– que posa la creació artística al centre i la connecta amb les persones i els territoris perifèrics.