Continguts

Després d’una llarga espera, el Morera obre finalment les portes del 13 d’abril al 12 de maig per presentar-se de nou i molt canviat.

Animalista, em diuen. Animal i ànima comparteixen etimologia. Em reconec en les bèsties. Fins i tot les que estan tancades en un estable són lliures. Més lliures del que puc ser jo, almenys.

El Museu de l’Art Prohibit, a Barcelona, interpel·la la nostra capacitat de tolerància i consciència crítica amb obres d’artistes nacionals i internacionals que en algun moment han estat censurades, prohibides, denunciades o amenaçades per motius polítics, religiosos o socials.

L’artista Zoulikha Bouabdellah creix i es forma a Algèria fins que es trasllada a França l’any 1993. Les seves obres —instal·lacions, vídeos o dibuixos— qüestionen representacions dominants, icones, juxtaposant-les a dinàmiques geopolítiques o conflictes globals.

Al bell mig del barri antic de Lleida, a la plaça dels Gramàtics número 10, concretament al subsol del Mercat del Pla, s’obre a la ciutat una associació cultural d’artistes anomenada Promethea. Però, d’on ve aquest nom i què s’hi projecta?

La italiana Silvina Martignoni guanya la primera edició del Premi Horitzons de Gravat 2023 amb l’obra ‘Fantasia, Luogo e Memoria’.

Ho dúiem a la sang. Érem besnetes del pintor rococó Jean-Honoré Fragonard, dèiem a tothom. Te’n recordes, de com en presumíem? Edma, estimada, fa tants anys que som mortes!

Durant una època molt dura de la seva vida, el gravat esdevé l’única vàlvula d’escapament. En l’actualitat, però, canalitza la seva obra a través de la pintura, el fotocollage, l’e-collage, el gravat, el collage, la fotografia i el dibuix.

He llegit que Otobong Nkanga (Kano, 1974), l’artista nigeriana que exposa aquests mesos a l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), explora «la relació dels éssers humans amb els paisatges».

En els últims deu anys, l’emergència climàtica ha esdevingut un tema central en la programació de museus, centres d’art i biennals arreu del món.

Bernardino Campi era un dels pintors destacats de la Llombardia. Ell va ser el meu mestre. Tenia catorze anys quan el meu pare em va portar al seu taller amb l’Elena, una de les meves sis germanes.

Dedicat a l’art i la sostenibilitat, el vuitè número de la revista Mangrana arriba a les llibreries i quioscos a partir del 21 de setembre, així com a les plataformes digitals de lectura en català eBiblio i iQuiosc.