Vam ser-hi. Vam presenciar la comunió entre la dansa clàssica i la contemporània en el marc de la gala Ibstage Stars al Gran Teatre del Liceu a principis del passat mes de setembre organitzat per la Fundació Ballet de Catalunya. A escena hi havia els qui es considera que són paradigma de l’excel·lència en la dansa. I en van fer gala.
Primeres ballarines i ballarins solistes de les companyies mundialment més prestigioses: Mariinsky Theatre, The Royal Ballet, Viener Staatsballet, Semperoper Ballet Dresde, Stuttgart Ballet, Staatsballet Berlin, Staatsoper Berlin, EgriBianco Dansa, Dutch National Ballet… Kimin Kim, Liudmila Konovalova, Marcelino Sambé, Aidan Gibson, Elisa Badenes, Ellen Mäkelä, Maela Boltri, Riho Sakamoto, Martí Paixà, Edo Wijnen,
Alejandro Martínez, Adam Aschroft i Cristian Magurano, encapçalats per la immensa Natalia Osipova.
La seva interpretació fou magistral, virtuosa. El girs més ràpids, els salts més alts… Bach, Minkus, Txaikovski, Rachmaninoff… compartien escenari sonor, fins i tot amb una famosa cançó de Lady Gaga versionada per ella mateix. I també les coreografies clàssiques d’El cigne blanc, El corsari i Don Quixot de Marius Petipa van compartir-lo amb les de David Dawson, Marco Goecke, Raphael Bianco…
Allò clàssic és el bàsic, el mínim necessari però amb un estètica elegant que la fa bella. El rigor, l’exactitud extrema. És la complexitat traduïda en senzillesa. El difícil que aparenta facilitat. La complicació esdevinguda simple. I ho és perquè representa l’essència. L’essència és eterna, i per això el clàssic és actual, modern, present; contemporani. D’una essència sorgeixen tonalitats distintes; d’una música clàssica, estils diversos; del ballet, coreografies contemporànies només capaces de reproduir-se amb una base tècnica clàssica.
L’essència és eterna, i per això el clàssic és actual, modern, present; contemporani
El virtuosisme que s’interpreta mitjançant un teclat de piano, que s’expressa amb un arquet fregant unes cordes d’un instrument musical i que es manifesta corporalment en la dansa, és la sensibilitat concentrada en el moviment humà per a expressar els sentiments més genuïns; l’eternitat.
Aquest és el talent de factura clàssica que hi havia en la base de la coreografia moderna, de la dansa contemporània que el coreògraf anglès Jason Kittelberger ha creat per a la seva parella, la ballarina russa Natalia Osipova, un solo que sota el títol Ashes traspuava la soledat més dessolada.
Sempre amb honestedat artística, les creacions i interpretacions d’avantguarda revelen les línies
més pures del dibuix clàssic. Línies que s’expliquen clares i, aleshores, s’entenen i, per consegüent, et provoquen la reflexió i t’hi identifiques o no però han dut a terme la seva funció: interpel·lar-te, reaccionar i, en el millor dels casos, emocionar-te fins a la pròpia essència en si mateixa.
Apunta’t al nostre Newsletter per rebre informació sobre les nostres publicacions i ofertes puntuals.
Recorda consultar la bústia de correu no desitjat o spam.
Aquesta revista ha rebut una ajuda per a l’edició del Ministeri de Cultura i Esport – Direcció General del Llibre, el Còmic i la Lectura.
Promou i finança: la Generalitat de Catalunya – Departament d’Empresa i Treball
