Continguts

Jordi V. Pou (con)viu amb l’art de la fotografia des de la joventut i en aquesta s’expressa. Ho fa com a mitjà professional, però també d’expressió. Així, en l’art d’aquesta tècnica naixen propostes expositives com ‘Observed(o)’ o ‘Kokovoko’.

D’ençà que em van informar que existia la possibilitat de conversar amb un xat d’intel·ligència artificial, he joguinejat amb la idea de cercar-li’n els límits…

Soc Artemisia Gentileschi, la primera dona que va entrar a l’Acadèmia de les Belles Arts de Florència sota el patrocini dels Mèdici, la filla d’Orazio Gentileschi.

Al bell mig del cor de l’Eixample batega amb força la Sala d’Art Jove de Barcelona, un laboratori artístic que propicia la polièdrica i estreta relació entre jovent, art, cultura i investigació.

Unint les seves (de)formacions creatives, el treball de nyamnyam té com a objectiu promoure la creació, la difracció, l’intercanvi de coneixement i la cultura mitjançant estratègies d’interacció.

Ens trobem a Cal Rosal, una antiga colònia tèxtil al costat del Llobregat nascuda a final del segle XIX i abandonada fa 30 anys, amb diferents naus i un edifici avui central, que havia exercit la funció de convent.

El Carlos és un adolescent a través del qual se’ns desvela el truc de la màgia social. I es perd, la màgia, perquè el nostre entorn resulta fals, fictici. És un personatge que hem estat o som tots nosaltres. Tant li fa si el públic ja és adult, perquè s’hi identifica igualment.

Sovint, quan es parla d’art contemporani a Tarragona es vol fugir tant del passat romà pel qual hom situa la ciutat al mapa, així com de la cultura popular que situa les festivitats de la ciutat al calendari de les festes majors més importants del país. No obstant això, l’herència d’aquest passat i d’aquesta cultura resulta inevitable.

En les coves de França on fou descobert l’art de l’edat de pedra a Europa, els arqueòlegs van trobar moltes imatges de talles escultòriques femenines. Aquestes figuretes d’amples malucs, panxes arrodonides i generalment sense rostre foren titllades de Venus o simplement d’estranya pornografia pels primers arqueòlegs.

En un moment en què la majoria de grups de comunicació se centralitzen en una opinió generalitzada, desenvolupar una mirada personal no és una tasca fàcil, però tampoc no és impossible.