LA SALA D’ART JOVE, centre neuràlgic de la curadoria artística

Al bell mig del cor de l’Eixample batega amb força la Sala d’Art Jove de Barcelona. Un laboratori artístic i creatiu que propicia la polièdrica i estreta relació entre jovent, art, cultura i investigació.

L’experimentació és un tret distintiu de l’ADN de la Sala d’Art Jove, la qual permet la seva connexió amb tota mena d’institucions i projectes culturals i educatius d’arreu del territori i assegura el retorn d’aquest talent i inventiva a la societat fent possible la seva participació activa en els processos vitals col·lectius des de la capital catalana.

D’ençà del 2021, i sota l’atenta gestió de pli-é collective (personificat per l’Eva Paià, la Marina Ribot Pallicer i l’Angelica Tognetti), la Sala d’Art Jove projecta els seus esforços a posar al centre del seu discurs la cura artística, l’escolta activa de les necessitats dels creadors i creadores menors de 30 anys, donant-los suport en tot el procés intel·lectual que permet el naixement d’una obra artística. A més, aquest acompanyament en les primeres passes en el món de l’art contempla atentament els processos d’investigació previs i paral·lels a la producció creativa, així com a les diverses pedagogies que hi dialoguen.

Fruit d’aquest protagonisme que es dona al work in progress artístic, actualment la Sala d’Art Jove de Barcelona aixopluga una vintena de propostes emergents que tracten la recerca, l’educació, l’edició i la intervenció artística.

El talent s’hi desplega a través de les diverses disciplines creatives amb la complicitat d’equipaments museístics i centres d’art d’arreu de la geografia catalana

Els projectes de creació artística de la Sala d’Art Jove es realitzen amb la col·laboració de l’Hangar i La Escocesa, centres de producció i recerca d’arts visuals de Barcelona; els projectes d’investigació, amb el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA); els projectes d’educació, amb el Centre d’Arts Contemporànies de Vic (ACVIC); els projectes d’edició, amb el Centre d’Art La Panera de Lleida, i els projectes d’intervenció en contextos específics, amb la col·laboració de Lo Pati, el Centre d’Art de Terres de l’Ebre.

Any rere any, la Sala d’Art Jove posa damunt de la taula una convocatòria pública adreçada a creadors residents a Catalunya menors de la trentena i a projectes de curadoria, educació i art contemporani de me- nors de 35 anys amb els quals esbossar la producció de projectes i la conceptualització i el disseny del seu programa d’exposicions i activitats.

LA PROGRAMACIÓ, ESBOSSANT LA CREACIÓ ARTÍSTICA
Aquest 2022 s’han desplegat a la Sala d’Art Jove les mostres Dijous Gras, Dimecres de Cendra (Homesession, juliol), amb un atípic carnaval estiuenc proposat per Cesc Hernández, Júlia Vives Vàzquez i Mikel Iniesta; Mapes d’allò que no volem oblidar (Cartografies del foc, octubre-novembre), i Nova i curiosa relació (Fundació Joan Brossa, Centre de les Arts Lliures, octubre-desembre).

Les dues darreres propostes, que coincideixen parcialment en el temps, tenen com a denominador comú replantejar el grau de responsabilitat de cada individu (i de la societat en general) davant de les situacions injustes i l’oblit selectiu, que tantes vegades propicien la còpia, el remix i el remake de les situacions de la història personal i social i de les mateixes peces artístiques.

Quant a Cartografies del foc, ha estat curada pel Col·lectiu Bord, el qual treballa els discursos artístics des d’una perspectiva de classe. El col·lectiu format per Iris Verge, Eduard Olesti i Aina Canyelles va ser seleccionat en la Convocatòria Art Jove Curadoria 2022 i ha acompanyat les artistes seleccionades a Art Jove Creació al llarg de tot l’any, organitzant activitats i trobades en el barri i amb les veïnes i veïns de l’Esquerra de l’Eixample.

Entre les activitats del Col·lectiu Bord destaquen els debats oberts, les performances, els dinars populars i els tallers participatius, eines que es focalitzen en posar la creació artística al centre des del suport i l’escolta activa

‘Mapes que no volem oblidar’ L’exposició forma part del cicle expositiu Cartografies del foc i es proposa com un escenari geogràfic on desplegar les inquietuds més íntimes dels joves artistes, un mapa amb vuit focs encesos i geolocalitzats que es revelen davant de l’angoixant, salvatge i competitiu món capitalista.

En aquesta mostra, cada creador artístic intervé com si fos un cartògraf que deixa testimoni de l’eco- sistema que habita, de la seva mirada subjectiva, íntima i personal, i a partir d’aquesta projecció de les problemàtiques generacionals convida el públic a reflexionar, crear consciència i revelar-se a favor de la transformació social.

Diversos són els llenguatges artístics presents en aquesta mostra, des de la fotografia a l’audiovisual i la instal·lació. En aquesta particular i bella lluita contra l’oblit hi participen els artífexs Mònica Ruiz Revuelta, Jofre Viaplana, Agnes Essonti Luque, Natalia Lázaro Prevost, Sarah Bougsiaa, Lía Pérez Cruz, Li-bi Vibrator i Anna Vilamú Bosch, els quals han estat seleccionats juntament amb Mariona Moncunill, Helena Vinent i Tania Adam (membre de la Comissió de Selecció d’Art Jove Creació i Curadoria 2022).

Amb Chef Mbixi, Essonti Luque enfronta la memòria dels processos d’identitat col·lectiva generats després de l’experiència colonialista i els seus “danys col·laterals”; Bougsiaa, de la mà de Wrapped in plastic, intervé davant de la petjada ecològica a la qual inconscientment hi contribuïm dia rere dia amb un consum desproporcionat d’envasos i residus; Ruiz Revuelta, per la seva banda, dialoga amb la instal·lació ¿Qué casa para ti? al voltant de l’essència de les històries del passat present en les restes d’edificis antics que omplen de buits i fredor els nuclis urbans.

A través de Corpus disideo, Li-bi Vibrator discrepa de l’obligatorietat social d’encaixar en el binarisme; Lázaro Prevost, per la seva part, a Acts of resistance reivindica els moviments no normatius, atansant-se a la subversió de les institucions psiquiàtriques, espais tradicionalment hostils que conviuen amb el patiment de la ment.

Amb l’audiovisual Ganyotes, Vilaplana es proposa preservar la memòria de la mateixa percepció, que es veu amenaçada davant de les malalties neurodegeneratives. Seguint aquesta mateixa línia, amb El treball del dol Vilamú Bosch posa damunt de la taula el silenci i els tabús que giren al voltant de la mort en la societat occidental, evidenciant la falta de referents a l’hora d’encarar-se a la pèrdua i el lucratiu negoci que circula al seu entorn i suggerint com a única alternativa la col·lectivització del malestar i la cura de l’ànima.

La missió curatorial de la Sala d’Art Jove és subratllar el llegat artístic i cultural relacionant-lo amb la creació i el pensament contemporanis

‘Nova i curiosa relació’ Pel que fa a la mostra Nova i curiosa relació, difon davant de la galeria el resultat dels processos artístics del Programa d’Investigació Curatorial (P.I.C.) 2022. Així, sota el comissariat d’Alexander Arilla, David Ricart Andreu i Júlia Zapata, rememora l’estreta relació dels artistes de Dau al Set i el taller de l’impressor, gravador artístic, editor, pedagog, museòleg i fotògraf Enric Tormo. A partir de la relectura de l’exposició La invisibilitat del Dau. Enric Tormo, impressor i fotògraf, es repensa la relació de la col·lectivitat amb l’espai, tal com si fos un tauler de joc a l’estil scape room al qual es convida a participar les persones visitants.

El discurs gravita entre les peces de Noela Covelo, Daniel Moreno, Martí Ribas, Feromona, Alba Garcia, Joan Brossa, Paula Vilageliu, Mar Reykjavik i Enric Tormo, entre altres creadors i creadores, i novament esdevé la memòria protagonista en l’establiment d’un naixent i inspirador escenari de trobada artística.