La italiana Silvana Martignoni guanya la primera edició del Premi Horitzons de Gravat 2023 amb l’obra Fantasia, Luogo e Memoria. El jurat ha pres la decisió de forma unànime per “l’equilibri dels traços gràfics del punt i la ratlla i l’harmonia d’una composició que revela una personalitat dominada per la naturalesa i el món oníric i pel reflex d’unes gradacions que inspiren un univers vegetal que asserena l’esperit de qui el contempla”. Així doncs, Martignoni ha estat mereixedora del premi, valorat amb 5.000 euros, la dotació econòmica més elevada per a un guardó de gravat a l’Estat espanyol.
El Premi Horitzons de Gravat s’ha impulsat enguany per primera vegada des de la Fundació Privada Horitzons 2050 –establerta a Lleida– amb el suport de la Col·lecció Gelonch Viladegut i del Museu de Lleida amb la intenció de posar en relleu el talent lleidatà enfocant-ho en la disciplina del gravat.
El certamen va admetre 105 obres de 64 artistes de 17 nacionalitats diferents: 21 procedents de Catalunya, 15 d’Espanya, 8 d’Itàlia, 4 de Mèxic, 2 d’Argentina, França i Taiwan, i 1 de Rússia, Bielorússia, Andorra, Puerto Rico, Canadà, Equador, Bèlgica, Polònia, Albània i Síria. Tot i la bona rebuda en aquesta primera convocatòria, el jurat va seleccionar-ne 10, que han acabat sent les finalistes del concurs i s’han exposat conjuntament amb l’obra guanyadora a l’Espai 0 del Museu de Lleida, una mostra que es podrà veure fins al 7 de gener de 2024.
Les obres finalistes que donen forma a aquesta exposició pionera són Courant de Chiara Pasqualotto; Espiral d’Ernesto Alva; La Unidad d’Angela Malyshava; Eclosión X de María José Planells; Jardí de Marta Torres; i Strips Cálido de Tomàs Pariente. D’altra banda, la fundació lleidatana ha mostrat la seva voluntat de celebrar aquesta Biennal de Gravat l’any 2025, amb la qual cosa anuncia una segona edició factible.
Sobre Silvana Martignoni
La italiana Silvana Martignoni va néixer a Busto Arsizio, a la regió de la Llombardia (Itàlia), i va estudiar a l’Escola d’Art i a l’Acadèmia de Belles Arts de Brera a Milà. Allí, hi va fer una tesi sobre el poeta i gravador William Blake i, més tard, va especialitzar-se en les tècniques de gravat a Urbino.
L’any 1983 va guanyar el primer premi absolut de la XXII edició del guardó internacional Joan Miró de la Fundació Joan Miró de Barcelona. En el procés creatiu de Martignoni es pot veure el seu especial interès en la tècnica del gravat, sobretot perquè ha experimentat amb les tècniques més pures d’aquesta disciplina com la punta seca, la manera negra o l’aiguafort. Tanmateix, va realitzar una investigació personal sobre les formes vegetals, expressada amb una idea de contemporaneïtat.
Els gravats de l’artista italiana són icones transfigurades, el resultat de les experiències de la naturalesa observada i de l’abstracció que es fonen amb la persistència de la memòria. L’artista demostra tenir una forta passió per la manera negra, una antiga tècnica molt laboriosa per ser un excel·lent senyal de gravat prim, però fort i decidit.
D’altra banda, Silvana ha estat present en diferents esdeveniments gràfics d’escala internacional i de relleu com la VII Biennale dell’incisione italiana “Città di Campobasso” 2012; la XI edizione Biennale Internazionale “Grafica ed ex libris” l’any 2013; o al 19è International Print Biennial Varna 2017 de Bulgària, entre d’altres.